“L’escola és el lloc on vaig cultivar la base de tot el que sóc ara”

Fa tres anys que l’Alejandro va dir adéu a la seva escola. Pensant que tancava una porta, en realitat aquesta sempre ha estat mig oberta i ara torna a participar com a membre de la Taula de Presència en aquell territori. És gràcies a l’acompanyament dels seus professors que ha trobat el camí cap a la seva vocació i tot i que no li agrada gaire de pensar en un futur llunyà, d’aquí uns anys s’imagina fent allò que fan les persones que tant admira: ensenyar.

Què és o què ha estat per a tu l’Escola Pia?

L’Escola Pia és la institució que ha configurat, en bona part, la meva manera de ser i de pensar. El mot formal d’institució es refereix al lloc conformat per tots els mestres i professors que a cada curs s’ha enfrontat amb el gran repte de, no només ensenyar el temari docent, sinó de transmetre uns valors, de conèixer els nens i preocupar-se pels seus processos i les seves dinàmiques d’aprenentatge, fent que el terme «institució» quedi massa frívol per a l’empatia que em genera l’Escola Pia. L’escola és el lloc on vaig cultivar la base de tot el que sóc ara.

Com recordes el teu pas?

He estat 15 anys a l’escola, tota la meva formació educativa allà. Hi ha hagut moments de tot; de felicitat, de curiositat, d’angoixa, d’estrès… i jo crec que, a mesura que avança la vida, el record que se’t queda d’aquella etapa és més real perquè roman tot allò que més et va marcar. I ara, que fa tres anys que vaig deixar de ser alumne —i que em semblen moltíssims, perquè se’m fa molt proper—, haig de dir que, en mirar enrere, el record que tinc del meu pas és nostàlgicament bonic.

M’expliques algun moment especial que continuïs tenint present o que t’hagi deixat empremta d’alguna manera o altra?

Podria explicar-ne molts que a més em desperten sentiments molt diferents. Ara per ara, tinc molt present els últims dies de 2n de Batxillerat, previs a la Selectivitat. Tothom sabia que tancàvem una etapa que no tornaria. Ho vam viure amb certa tristesa, tot i la intensitat i l’estrès natural dels dies previs a la Selectivitat. Recordo les últimes classes dels meus professors i les dissertacions i reflexions finals —ja no sobre l’assignatura, sinó sobre la vida—. Consells i lliçons que sortien del cor d’aquells adults que sempre havien estat professors però que de cop i volta,  es tornaven també, quasi, uns amics amb l’objectiu d’ensenyar-te a ser més feliç en endavant. També t’adones que et fas gran i que, per primer cop, ets a punt d’encetar una etapa totalment nova en tots els aspectes on només queda una cosa en comú del passat: tu.

Avui dia, continues vinculat amb la teva escola?

Sí. Participo en la Taula de Presència i l’escola m’ha contactat per realitzar classes particulars de repàs a alguns alumnes dels cursos actuals. També, per descomptat, mantinc el contacte amb professors i tutors i ens veiem periòdicament per explicar-nos com ens va tot. L’alegria de veure un professor i de saber que ells estan bé és molt maca. A mi, al menys, em fa molta il·lusió. Allà tinc una casa amb les portes obertes on sempre puc passar per saludar, xerrar i, fins i tot, demanar ajuda en allò que puguin. I això és recíproc!

Has comentat que participes en la taula de presència, quin creus que és el teu paper i com t’agradaria ajudar en aquest projecte? Efectivament, quan van proposar-me de participar-hi, va semblar-me una bona idea i una oportunitat per a la reflexió grupal a escala local sobre tots aquells problemes que repercuteixen en l’escola, o en els quals ella hi pot intervenir per a mitigar-los. I penso que això és el que estem intentant. D’aquí surten coses molt interessants que serveixen per orientar el camí a seguir. La pluralitat de veus, d’associacions i d’espais que ens hi trobem és necessària pel capital social que genera i pel benestar i la salut del teixit associatiu. Potser podríem, fins i tot, fer més trobades.

Com va seguir el teu camí?

Vaig començar els meus estudis universitaris, els quals encara continuo. Sense la influència de l’escola, probablement no hagués descobert la meva vocació per la filosofia i la ciència política, per la qual el meu present és producte del meu passat formatiu. Per això tot està intrínsecament vinculat. Recordo la meva escola i tot el que se n’ha derivat d’ella, cada dia. 

Et segueixes / continues sentint acompanyat per l’Escola Pia? Pels teus professors? Pels teus amics o companys?

Sempre. He tingut la sort de poder conservar les persones amb les quals allà vaig relacionar-me, tant amics de Primària, de l’ESO i de Batxillerat, com professors de les tres etapes, igualment. 

Si pensem en el futur, d’aquí a 10 anys, quin somni t’agradaria haver fet realitat? 

Tot i que no acostumo a pensar a tan llarg termini, no negaré pas que tots tenim somnis per complir. En el meu cas, m’agradaria haver pogut dedicar-me, durant un temps, professionalment a la docència, que és la tasca social que han exercit aquelles persones que a mi m’han canviat i a les quals tant admiro.