Ja fa anys que l’àrea de pastoral de l’Escola Pia ofereix a totes les persones treballadores que hi vulguin participar, la Formació Vivencial de Dimensió Interior. Un espai per a reflexionar sobre la transcendència. Però sovint no sabem ben bé què volem dir quan parlem de transcendència. O ho confonem amb altres conceptes.

“Com diu el títol de la formació, es tracta d’anar més enllà. La formació està pensada per mirar endins i sobretot per fer-se moltes preguntes a un mateix” explica l’Elena Andrés, formadora d’aquesta edició de la formació.

L’Elena ja havia participat en diverses formacions de l’Escola Pia fa més de deu anys “però encara no havia creat la meva pròpia pedagogia, en aquell moment. Em vaig adonar que el més difícil era fer que els infants s’acostumessin a fer-se preguntes i a fer-se les preguntes correctes per entendre’s més”. Quan li van demanar des de l’equip de Pastoral, ja fa uns mesos, que organitzés aquesta edició en línia de la formació, se’n va alegrar perquè li havia quedat molt bon record.

3 dissabtes, 3 sessions per anar aprofundint

“El primer sábado hablamos de la persona individual. Una actividad que me gustó mucho fue la de explicar lo que le diríamos a nuestro yo infantil. A nuestro niño pequeño. Me pareció muy interesante”, diu l’Octavio Domènech, professor de l’Escola Pia de Granollers que ha participat de la formació.

“Elena Andrés lo vive. No explica teoría sino que explica cosas que ella ha vivido, en primera persona. Ella es así, tal cual. Nada impostada, nada tradicional” Octavio Domènech.

Si la primera trobada buscava mirar en un mateix, a la segona el tema era “Els altres i el món”. I a la tercera, els participants van fer un tancament per acabar d’aprofundir en el concepte de transcendència.

La Sílvia Pérez, que treballa a l’equip de gestió d’Escola Pia, explica que “Al final tots tenim les mateixes incògnites. Els mateixos dubtes. Jo vaig començar el curs esperant trobar algunes respostes per entendre més aquest concepte. Però ha sigut al revés. No he obtingut respostes. Perquè no té per què haver-hi una resposta. Al final la resposta és aprendre a fer-se preguntes”.

Una experiència en línia

Sílvia: S’ha trobat a faltar poder crear un equip de convivència. Potser en un entorn natural que convidi a compartir més moments amb les persones amb les quals estàs fent la formació. Per altra banda, he fet la formació en línia des de casa meva. Sents que és el teu ambient i clar, hi estàs a gust. Potser en grup i presencialment hi ha coses que no ens haguessin sigut tan naturals. El format en línia també té la seva riquesa particular.

Octavio: He de reconocer que he participado más que si fuera presencial. Al ser una persona vergonzosa me he sentido más próximo al resto de la gente, pero sobretodo a Elena, sin preocuparte de lo que pensaran los demás.

Una formació oberta a tothom

Octavio: Cuando pensamos en trascendencia nos vamos directos a relacionarlo con la religión. Y para alguien puede ser la religión, es cierto. Pero hay que perderle el miedo a esta palabra, porque a lo que uno le llama religión, o Dios, el otro le puede llamar Cosmos. O a lo que uno le llama oración, para otro puede ser simplemente una meditación. O dónde dice Cristianismo puede querer decir también Budismo, o Ateísmo, o… Al final la formación no es para creyentes o para no creyentes. Es una formación de “sabiduría perenne”.

Sílvia: Jo m’hi vaig apuntar perquè tenia ganes de saber més coses. De conèixer-m més. Sí que és veritat que penso que hi ha una edat on fas un ‘clic’ i aquesta formació va bé per entendre aquest clic. Entendre què està passant, perquè està passant… A mi m’ha passat als quaranta, i a la formació vam coincidir diverses persones que estàvem d’acord amb això, tot i que hi havia diversitat de persones. Has de voler. Si ho vols, és una formació molt enriquidora.

“No es pot passar per alt la qualitat de les persones que han passat per aquesta edició de la formació. Que fàcil ho han posat, malgrat però, que hagi sigut en línia, ha sigut molt enriquidora. Per a mi també.” Elena Andrés.