Carta de Nadal

A tots els escolapis laics i religiosos,

Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Joan Salvat-Papasseit. Nadal (fragment)

 

On és avui l’esperança d’aquell primer Nadal?

S’apropa Nadal, temps de llums al carrer, pessebre a la plaça, torrons, joguines i dringar de campanetes, bons desitjos i millors propòsits… però, on queda l’esperança d’aquell primer Nadal?
Potser ens hem centrat massa en el final de l’escena: l’arribada d’uns mags d’orient que, conduïts per la claror d’un gran estel, porten ofrenes al nou nat. Potser, sense adonar-nos-en, hem oblidat la soledat del naixement a Betlem i la senzillesa d’aquells pastors que van portar escalf i companyia a Maria, Josep i al seu nadó. Potser no hem d’oblidar que Jesús ens porta a la descoberta de l’altre, a apropar-nos als altres amb la senzillesa d’aquells pastors.

Siguem conscients de la nostra pròpia pobresa, de l’oportunitat que se’ns dóna cada dia d’aprendre, de trobar-nos amb els altres i de somiar un futur plegats.
Estiguem atents a les mirades dels qui ens envolten, dels qui ens creuem pel carrer, dels qui ens miren des de terres llunyanes; de totes les mirades que ens convidem a compartir, a sentir i a perdre la por a conèixer.

Escoltem, en Jesús, el plor del nou nat i trobem en ell un motiu per viure, de manera més senzilla i alhora més plena, la nostra vida.
Amb alegria, compartim l’esperança d’aquell primer Nadal.

 

L’Equip de Govern de l’Escola Pia de Catalunya
Desembre de 2018

 

2019-01-14T11:47:29+00:00