Temps Liminar

//Temps Liminar

“Limes” es el terme que usaven a l’Imperi Romà per referir-se als “límits” de les fronteres”. Tota la frontera estava voltada d’unes edificacions i muralles (malauradament tan de moda als nostres dies) que tenien per objectiu observar els que vivien al marge.

La visió negativa del “limes” és veure els de fora com un perill, com allò que cal evitar. El resultat d’aquesta visió té noms propis als nostres dies: muralla de Trump, Centres d’Internament d’Emigrants, prohibició d’entrada als ports d’Itàlia, augment de tendències xenòfogues, i un llarg i trist etcètera.

Però el “limes” també pot ser una oportunitat de descoberta i de creixement. Al cap i a la fi moltes de les nostres eines, el nostre llenguatge, la nostra tecnologia, les nostres creences, els nostres aliments i un llarg etcètera no són pas nostres, vénen de fora, de més enllà de les nostres fronteres.

Acabem de fer la nostra Assemblea de les Institucions, estem en plenes sessions precapitulars, la Viceprovíncia de Les Califòrnies farà el seu capítol la primera setmana de febrer i a primers d’abril farem el de Catalunya. Estem doncs, en temps “liminar”. Temps per prendre certa distància i mirar endins i enfora, per veure què podem afegir o treure, què hem de mantenir, què podem fer créixer. Temps d’estar atents, d’escoltar les veus que des del món de l’educació, l’acció social, pastoral, del lleure o del voluntariat, de la participació o del fer comunitat, des de l’economia o des de qualsevol altre àmbit, ens conviden a no quedar-nos en les falses seguretats del que ja sabem fer o del que hem fet sempre.

Bon temps “liminar” a tothom!

2019-01-29T12:32:10+00:00