Per escriure unes paraules d’editorial per a la revista Papers aprofito una humorística i sàvia dita senegalesa: Repas, repos, reprise, amb què presenten una recepta ideal, en tres accions, per a mantenir una bona salut integral de la persona.

Les tres accions —repas, menjar; repos, descans; reprise, represa— van encadenades i es podrien potser aplicar als cicles de temps que se succeeixen en la nostra vida d’occidentals. És clar que aquí parlem en un sentit figurat.

L’acció de menjar ens pot suggerir tot allò que manté la nostra vida i ens ajuda a créixer. No hi ha dubte que, al llarg d’un curs escolar, la referència a l’aliment i al creixement de la persona és una constant. Hi prestem tanta atenció que cada mestre podria especificar, fil per randa, quins i quina mena d’aliments ofereix a menjar als seus alumnes al llarg de l’any. Programacions, en diem; com si del conjunt anyal dels menús es tractés. El menú ha de ser racional, proporcionat, personalitzat, de qualitat garantida. No els podem donar gat per llebre… L’assumpte és prou seriós.

L’acció de reposar definiria l’experiència que anomenem «vacances», una paraula que, com tothom sap, no ve de vacant, vacu o buit, un temps per no fer res, sinó de vacare, una paraula llatina que expressa la dedicació a allò que ens cau bé, amb el matís de fer-ho de gust. N’hem exhaurit, se suposa, la part que tocava entre el curs acabat i el que estem començant, per agafar nova embranzida. Està clar que no es tracta d’un enfitament de viatges o de sensacions poc habituals. Més aviat ens imaginem aquesta segona acció com un motor en ralentí, una ocasió de funcionar prescindint del rellotge, tot i que les hores no deixen de passar perquè la vida no s’atura, tot i que es fa més agradosa, potser per haver tornat a uns ritmes més naturals.

La tercera acció, reprendre, ens pot situar al moment actual, al mes de setembre. Tot sembla que torni a començar: les cues de trànsit per anar a l’escola o per portar-hi els fills, les reunions, els horaris, les novetats i canvis en diferents aspectes de l’escola (mobles, locals, persones…). Podem patir una sensació curiosa que és com la barreja de múltiples sentiments: curiositat, ganes de trobar-nos, desig de deixar de banda la manca d’obligacions laborals, pors a les novetats, als canvis, benestar si hem pogut descansar, i un llarg etcètera. Vet aquí la represa. És cosa de submergir-nos-hi ràpidament, no fos cas que els dubtes o dilacions ens fessin arribar sense saber gaire com al primer repòs que vindrà en el calendari escolar sense haver reprès de debò. Que el temps passa volant.

Comencem un nou curs i reprenem el cicle de les tres accions, que ens farà avançar en la vida. Si a cada moment podem fer el que toca, no hi ha dubte que el nostre equilibri personal ho agrairà, i que el nostre treball professional també. El nostre alumnat en sortirà beneficiat i nosaltres en quedarem satisfets. Fem cas al sentit comú dels senegalesos? Bona represa!