Pistes per ser feliç

//Pistes per ser feliç

“Això sí que et fa tocar la felicitat”, exclamava eufòric el meu fill Jordi després d’una tarda amb els nens i nenes de l’Agrupament Escolta del qual és cap. Aquestes paraules em van recordar les que molt sovint diuen els nois i noies de l’escola després d’haver participat en un voluntariat. Hi ha molts altres sentiments pel mig però sempre tenen la sensació d’haver fet alguna cosa que els ha omplert i els ha fet feliços.

Però què té el voluntariat, que omple i fa feliç?
Anem per passos. Penso que cal mirar diversos aspectes. Per una banda l’experiència de posar-te davant una realitat de necessitat (social, ecològica, cultural, … ) ajuda a treure el millor que té cadascú dintre seu, tant en actitud, estratègies, aptituds, idees, … T’obliga a posar-te en el lloc de l’altre, no sols per comprendre’l sinó per intervenir a favor seu. Per l’altra, tot voluntariat exigeix esforç i compromís, no tot són flors i violes, s’ha de fer una opció, fer unes coses i deixar-ne de fer unes altres, apostar per aquelles que valen la pena, aquelles que ens fan sortir de la zona de confort i ens obren a noves experiències. Quan aquest esforç i aquest compromís ens fan adonar que milloren les situacions on ens hem implicat ens trobem recompensats amb escreix.

Participar en un voluntariat fa remoure els paràmetres que orienten la vida de cadascú de tal manera que ajuden a donar-li un sentit i ens fan sentir partícips d’un tot. Saber que formem part del món, de l’univers, on la nostra vida hi té un lloc i un sentit és el que a la fi ens fa feliços.

Josefina Jou, Pastoral Escola Pia de Sarrià

2018-06-15T13:37:54+00:00