El retorn anual de les festes de Pasqua ens plantegen repetidament una mena de dilema cornut, no gens fàcil de gestionar. Els camps verdegen, les primeres flors han deixat lloc a les fulles, i la primavera ja ha arribat als nostres verals. L’evangeli de Joan posa en llavis de Jesús unes paraules de gran saviesa: «Si un gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda tot sol.» 

Una idea, doncs, que d’una banda lliga bé amb l’experiència agrícola i amb el que podem veure en aquesta temporada si tenim la sort de poder sortir al camp. Un espectacle repetitiu: cada any, a les neus i els freds, segueix la bonança i la germinació dels grans de blat que van ser enterrats, han mort i prometen collita abundosa. Els arbres han reviscut de la seva letargia, van florir i ara fan camí cap als fruits. Per molt estrany que pugui semblar, el cicle ens hi té tant acostumats que l’esperem amb absoluta seguretat.

D’altra banda, però, la visió cristiana de Pasqua no hauria de ser gens repetitiva, perquè parla d’un «pas» enllà, d’un camí sense retorn, imprevisible. La metàfora de Pasqua exigeix una comprensió oberta a la novetat i a la sorpresa desconeguda.

Ara ha fet un any que va començar la pandèmia –i ben car que l’hem pagat, aquest any–, i ja és el moment d’aprofitar la celebració de Pasqua per trencar el cercle d’allò que sembla inevitable i obrir el nostre esperit a la novetat. Una novetat, és clar, que cadascú hem de precisar en la nostra circumstància concreta, i que resultarà saludable precisament perquè trencarà el cercle on estem reclosos i que desgasta l’ànim i la confiança de molta gent. La repetició de situacions quan parlem de les «onades» –la primera, ara ha fet un any; la segona, passat l’estiu; la tercera, passat Nadal… i tothom es pregunta si passades les vacances de primavera n’hi haurà una quarta– ens encadena sense que ens n’adonem prou a una dinàmica repetitiva, la menys indicada per a viure a ple pulmó. Com ens cal recuperar urgentment el que en podríem anomenar «perspectiva pasqual»! No podem continuar vivint encadenats al cicle repetitiu, i hem de descobrir elements de novetat per incorporar-los a la nostra experiència vital. Morir per produir fruit no repeteix cap cicle: el fruit és del tot nou i diferent de la llavor. Així és la proposta de la fe cristiana gràcies a la metàfora de la resurrecció. Que tinguem tots molt bona Pasqua!