Coneixent els projectes escolapis de Les Califòrnies

//Coneixent els projectes escolapis de Les Califòrnies

A finals de febrer, un grup dels nostres professors i professores van visitar la Viceprovíncia escolàpia de Les Califòrnies per conèixer de primera mà la tasca que realitzen els escolapis per aquelles terres. Van visitar els projectes i comunitats de Mexicali, Ensenada, Tijuana, Calèxico i Los Ángeles durant uns 10 dies.

“L’objectiu de la trobada era bàsicament conèixer, escoltar i construir projecte junts. I això hem fet. Com sabeu, per defensar alguna cosa s’ha d’estimar, i només estimem allò que coneixem. Doncs això volíem, i per aquest motiu vam acabar treballant conjuntament un document amb tres grans línies de futur: una primera línia en l’àmbit de la coordinació entre Catalunya i Les Califòrnies, una segona dins de l’àmbit del voluntariat i finalment una tercera línia en l’àmbit de la formació”, ens explica en Toni Burgaya, secretari general de les Institucions Educatives i una de les persones que formava part d’aquesta comitiva. En Toni també ens ha compartit que el va impactar “veure l’esperit de superació, empoderament i acolliment que envolta sempre la presència escolàpia que ha sabut dissenyar un cercle virtuós d’alliberament de la persona i de transformació social. Transformació protagonitzada per la mateixa persona. La presència escolàpia, un exemple per a tots nosaltres. Allà on hi ha una nena o un nen que necessita ajuda, allà van els escolapis. La persona sempre al centre, Calassanç en estat pur.”

Van visitar Hocati, una llar d’acollida per a nens i nenes, diferents ‘escuelitas de tareas’ que treballen amb infants i joves en risc des de l’educació no formal, grups de formació de dones i diferents comunitats per conèixer de prop la realitat de les persones que formen part de l’Escola Pia allà.

En Sergi Noguera, gerent de la Fundació Educació Solidària, comenta que “disfressats amb formats senzills i inofensius noms, els projectes rescaten nens i nenes del carrer i de famílies trencades. Els ofereixen un espai on ser. Es tracta de jugar, compartir, intercanviar afecte i aprendre d’altres nens, potser un any o dos més grans que van ser, també, alumnes i ara es veuen i actuen com a mestres. Parlem amb noies que van començar de nenes, van passar a mestres, es van sumar com a “tías” -monitores- d’estiu i ara són peça clau de l’organització d’aquells cercles ascendents d’empoderament, que sostenen i entrellacen projectes.”

 

En Ramon Beringues, gerent de l’Escola Pia de Sitges i un altre dels ‘viatgers’, ens comenta que per a ell, “aquesta és una visita plena de contrastros i contradiccions, de situacions d’injustícia, d’incomprenció, d’abús, de desigualtat, de pobresa i alhora plena d’abraçades, d’entrega, d’acolliment, d’agraiment, de presència humana i cristiana, de comunitat” gràcies a la rebuda dels companys i companyes escolapis d’aquelles terres, treballadors d’Educación Solidaria en Las Californias i religiosos.

“I amb tot això, jo em quedo amb una realitat inalterable: Els nens i les nenes són nens i nenes aquí, allà i a tot arreu. Són curiosos, volen saber, volen jugar, volen compartir, volen aprendre. Són riallers i participatius… Per això, l’educació dels infants i joves és la millor manera de donar eines a aquests infants per tal de poder transformar la societat, per poder viure en plenitud, per poder fer-se grans en valors i en humanitat. Allà ens han ensenyat que les comunitats es transformen amb la implicació de la mateixa comunitat i que sense la implicació de tots els agents és molt complicat dur a terme una transformació real de la societat” assegura en Ramon.

I el Sergi completa: “l’enfocament no és casual. Hi trobem per sota Freire, Chinchachoma, Milani, Pestalozzi, Freinet, Segalés i d’altres espirits savis, el testimoni dels quals s’encarna en aquests joves senzills i compromesos que dinamitzen cada sessió. L’opció pels més pobres dels escolapis a les Califòrnies és valenta i inspiradora. Com ho és la seva aposta per l’educació no formal de base amorosa i comunitària. És un abordatge transformador que genera arrels profundes i condiciona totes les seves obres, també els seus avanços en l’educació formal. La nova escola a Mexicali, a 100 metres de l’ignominiós mur i al si d’una colònia (un barri) pobríssima, és un oasi, un somni de llarg recorregut que ja abasta la primària i que es construeix sobre l’empoderament i la veu de les famílies, dels mestres, dels alumnes i de molts altres que ens enamorem del seu estil, potser perquè el seu progrés representa per a tots nosaltres l’esperança d’un món millor.”

Si voleu conèixer més d’aquest viatge i els projectes, CAT-lifòrnies i Fundació Educació Solidària

Web dels escolapis a Les Califòrnies

 

 

2018-04-25T13:05:59+00:00