La importància de fer “Bones Preguntes a classe”

//La importància de fer “Bones Preguntes a classe”

“Les tecnologies del segle XXI ens permeten, prement una sola tecla, disposar i generar informació de forma exponencialment creixent. Avui tenim, a un sol clic, multitud d’informació i respostes a milions de preguntes. Què és realment significatiu i rellevant en aquest oceà d’informació? Què en fem de totes aquestes dades, com les gestionem, com les interpretem, com les valorem?

Que aquesta realitat ens obliga a canviar la manera d’entendre l’ensenyament, l’aprenentatge, l’escola i l’educació, tots ho sabem. En molts aspectes, però sobretot en l’ús que fem de la informació, saber-ho no és tanmateix condició suficient per canviar. Per a canviar no cal saber solament el punt de partida, si no on volem arribar. I en aquest nou paradigma, el punt d’arribada és encara difús i poc clar.

Tenim poques certeses, però una és clara: es fa més necessari que mai qüestionar-nos sobre quines són les preguntes que ens fem a nosaltres mateixos i al nostre alumnat. Es fa més necessari que mai ajudar a pensar críticament a l’alumnat i aprendre a saber-ho fer.

Com ho hem de fer per a ensenyar a pensar? És a dir, com podem ensenyar a fer i fer-nos bones preguntes? Preguntes que ajudin a pensar, a construir coneixement significatius i rellevants?

Sabem, per exemple, que no és significatiu ni rellevant saber el nom dels rius de Catalunya , d’Espanya o d’Europa. Però tenim cada any episodis de crescudes de rius, que provoquen desastres naturals i personals de gran magnitud. Què ens hem de preguntar sobre els rius per a poder donar resposta a aquestes problemàtiques, per a crear consciència, actitud crítica, responsabilitat personal i col·lectiva? Si anem a les propostes didàctiques tradicionals i més comunes, quan aborden la temàtica dels rius, les preguntes que es fan són del tipus “digues el nom de cada una de les parts del curs d’un riu”, “escriu sota cada fotografia el nom de cada una de les parts del curs d’un riu”, “quins són els diferents vessants hidrogràfics de Catalunya?”.

Aquestes són preguntes reproductives, que no ajuden a pensar. Com diu Neus Sanmartí “la major part de les preguntes que fem als nens, són preguntes de Record Guiness; van a internet, les copien i ja està”. El que hem anomenat peguntes “goglejables”. Aquestes són preguntes de memòria immediata, on es treballen fonamentalment continguts factuals i conceptuals, on predomina la repetició per si sola i on es desenvolupen les habilitats de pensament més simples. Segons la classificació de la taxonomia de Bloom, són preguntes que treballen la memòria i la comprensió. Preguntes tipus “descriu”, “defineix”, “enumera”, “relaciona”, “localitza”, “identifica”, “omple els buits”, ….

No es tracta de deixar de fer preguntes d’aquestes a les nostres aules. El repte és com dediquem la major part del temps a fer preguntes més productives. Preguntes molt més complexes, que treballin habilitats de pensament superior. Els continguts tradicionals de les àrees ens han d’ajudar a desenvolupar aquest tipus de pensament, ens han d’ajudar a pensar, no a reproduir. Preguntes com “crea”, “avalua”, “jutja”, “dissenya” “construeix”, “selecciona”, “planifica”, “critica”…

Les respostes a aquestes preguntes són fruit del raonament, de la reflexió, de l’experimentació, del contrast de dades, opinions o informació, de la verificació d’hipòtesis, etc… Darrera aquest tipus de pregunta hi ha un plantejament didàctic molt concret. Una seqüència didàctica que ajuda a l’alumnat a ser conscient del seu propi procés d’aprenentatge. Unes activitats d’aprenentatge i avaluació que propicien l’activitat, la centralitat i el protagonisme dels i les alumnes, trencant amb la seva actitud d’escolta, sovint passiva.

Només així és possible treballar les habilitats superiors que tenen a veure amb la construcció i regulació del propi coneixement, habilitats o competències que obren les portes del futur.

Aquest és el repte dels propers anys. Ajudar els alumnes a fer-se bones preguntes que els portin a desenvolupar capacitats i habilitats de pensament per a poder avaluar, interpretar, crear, opinar, valorar.

No és fàcil, perquè no hi estem acostumats, i els nostres alumnes tampoc. Per això hi hem de dedicar temps i esforços i repensar les activitats d’aula, per tal que siguin activitats que promoguin el pensament productiu, actiu i no el merament passiu i reproductiu.”

Jaume Montsalvatge,

Àrea de Projecte Educatiu

Escola Pia de Catalunya

 

2018-12-14T19:51:42+00:00