La formació en llengua a persones migrades, una aposta de l’Escola Pia

//La formació en llengua a persones migrades, una aposta de l’Escola Pia

Els darrers anys, mil·lers de persones han deixat el seu país i han arribat al nostre somiant un present millor i un futur de vegades esquiu. Enrera queden la seva família i amics, les seves cases i carrers… i la seva llengua! Quan arriben, moltes vegades, no entenen ni una paraula del que diem nosaltres. Viuen un dia a dia en que anar a comprar, visitar al metge o buscar feina és torna una tasca gairebé heroica. Sinó aprenen la llengua de la societat d’acollida corren el risc de quedar esclosos d’aquesta.

Davant aquesta realitat, fa 11 anys, l’escolapi Andreu Trilla va posar en marxa la Fundació Servei Solidari que, entre d’altres iniciatives, té en marxa el programa de Formació Bàsica. Ofereix cursos d’alfabetització, català i castellà, organitza activitats per fomentar l’ús de la llengua a través de sortides per conèixer l’entorn, entre d’altres activitats. El coneixement de les llengües d’acollida és un element clau per a la inclusió social de les persones migrants. Des de fa un any, l’Escola Pia compta amb la Fundació Benallar, que també imparteix classes de llengua al mateix col·lectiu. Hem parlat amb alguns dels professionals que, juntament amb grups de voluntaris i voluntàries, treuen endavant aquesta tasca tan important.

 

Fundació Servei Solidari

La Rebeca Garcia va arribar a Servei Solidari l’any 2011 gràcies a un pla d’ocupabilitat. És llicenciada en Humanitats, especialització en Polítiques Culturals, el Certificat d’Aptitud Pedagògica, i el Màster en Gestió d’Empreses i Institucions Culturals. L’Ana Gallo porta més d’un any i mig a la Fundació. És educadora Social, té el post-grau en Cultura i Religió Islàmica i el Màster en Ensenyament d’Espanyol com a Llengua Estrangera especialitzada en Ensenyament de Segona Llengua per a Immigrants.

“Des de Formació Bàsica promovem la implicació del voluntariat i la seva participació en el projecte formatiu a través de les formacions específiques (tant internes de projecte com les proposades com a Comissió de Formació, els claustres de professorat i els grups de treball). Defensem la llibertat de càtedra del professorat posant al seu abast recursos, eines i metodologies adequades als diferents nivells” ens explica l’Ana.

Cada trimestre atenen al voltant de 500 alumnes de 80 nacionalitats. “Admiro dels nostres alumnes que mai es rendeixen” ens diu l’Ana i la Rebeca afirma que ella “el llarg camí que han fet fins aquí. L’actitud amb la que fan front a les dificultats que es troben per poder ser ciutadanes actives i de ple dret.”

“Comptem amb un pla formatiu específic per als cursos de llengua i d’instrumental que defineix els objectius a assolir a l’aula. Pels cursos d’instrumental fem servir el material específic ORALPHA creat des de la Comissió de Formació” afegeix l’Ana.

Les dues formen part de la Coordinadora per la Llengua, un espai de trobada de les entitats i l’Ajuntament i un fòrum d’anàlisi i investigació de les necessitats formatives en matèria lingüística. En el marc de la Coordinadora, Servei Solidari forma part de la Comissió de Formació juntament amb Probens, Migrastudium i Eicascantic on es treballa per oferir formació especialitzada a professionals, tècnics i voluntaris que treballen en l’àmbit de l’acollida sociolingüística. Com explica la Rebeca, “ens permet treballar en xarxa amb les entitats que fan acollida sociolingüística. D’aquesta manera compartim recursos, informacions i bones pràctiques. Així mantenim la qualitat pedagògica a l’aula i podem donar resposta a les diferents demandes i necessitats formatives del professorat i l’alumnat”.

La seva tasca és possible al suport del més de 100 voluntaris que formen part del projecte. La Rebeca destaca “el seu bon humor i l’alegria amb que venen cada dia a fer classe. Sense el nostre súperequip, el projecte no existiria. La seva capacitat d’adaptar-se als imprevists diaris del projecte amb un somriure”. L’Anna creu que “la il·lusió amb la que comparteixen el seu temps i la seva implicació amb l’alumnat més enllà de les classes” és clau.

Però el que fan és, per a elles, més que una tasca. “Recordo la Festa Final de Curs amb els joves, on vam  menjar couscous i es va cantar i tocar música del Marroc. Els joves van aconseguir contagiar-nos la seva alegria i ilusió” ens comparteix l’Anna. La seva companya destaca “la Ravalstoltada. Aquell dia vam sortir al carrer amb l’alumnat del projecte i els joves del projecte TASTA’M. Ens vam disfressar i els joves de FB van sortir tocant el tabal amb l’associació FOC com a conclusió dels tallers que es van estar realitzant aquell trimestre. Va ser un dia molt especial i divertit.

Fundació Benallar

La Raquel Rojo i el Ruben Capilla són els professionals que porten els projetes de formació en aquesta entitat. La Raquel és llicenciada en Història de l’Art (Antropologia Lingüística) i Màster en ELE. Porta 15 anys treballant en l’àmbit de l’espanyol com a llengua estrangera (aquí, a Xina, Israel o Grècia), tant a escoles de negocis com a universitats i o a Casa Encendida, de l’Obra Social de Caja Madrid. El Ruben va estudiar Filologia Hispànica i treballava com a professor a escoles privades, sobretot amb estudiants russos. Va entraar com a voluntaria Benallar i ara és coordinador dels cursos de castellà a la parròquia de Sant Miquel (Cornellà), un projecte conjunt amb Càrites en que el 90% de l’alumnat són del Marroc. Junts van crear el mètode ÉLIRIS (contracció d’ELE i IRIS, personatge femení, deesa de la comunicació a l’Antiga Grècia), que utilitzen en els cursos que ja imparteixen. Creuen que en el seu camp, falten medis, els materials són precaris i es dona molta oralitat. “L’Aula és un espai de felicitat i diversió per alumnes i professors voluntaris. Ha de ser dinàmica: els alumnes aprenen practicant i de manera lúdica i autònoma, junts” ens explica la Raquel. Perquè es doni, cal donar importància al voluntari i a la classe. “Els grups perquè funcionin bé han de ser anivellats, disposar de materials amb novetats pedagògiques) i s’ha de donar interacció de destreses”.

El Ruben ens explica que cal “empoderar al voluntari (facilitant-li una formació inicial), convertir-lo en un tècnic. En el nostre projecte, que vam començar al gener, els facilitem la programació, un manual i el material per tal que ells es dediquin a fer la classe, gaudir i aprendre. Tenim formació continua i feed back constant”. Per a ell, el més important és que “estiguin formats però també que tinguin interès i motivació pel contacte humà”. La Raquel ens comenta que els ofereixen una formació de 20 hores durant un mes en que aprenen a dinamitzar la classe, tècniques d’autocorrecció, gramàtica cognitiva etc. “Ens veuen donar classes perquè és important l’horitzontalitat i comencen a donar classe amb el nostre assessorament” afegeix i destaca que “és clau sentir-te part d’un equip, en que es parla de tu a tu i on pots aportar des del coneixement”.  Tenen 20 voluntaris i preparen la tercera formació.

Per a ella, un dels moments màgics que ha viscut al llarg d’aquests anys és “el dia que un grup d’alumnes palestins i israelis van treballar junts per presentar una exposició”. L’aula va aconseguir molt més que ensenyar un idioma. El Ruben escull un moment més proper: “la festa final de trimestre a Cornellà. Hi havia una cohesió increíble! Tothom parlant, contents… era un premi! el resultat de la bona feina”.

 

 

2018-06-04T19:10:15+00:00