Escriure aquestes ratlles la setmana probablement més curta de l’any (el dia 9 de desembre és dilluns, i el dia 10, divendres) fa una certa gràcia i vénen ganes de fer gresca. Per virtut del pont-aqüeducte, tot s’ha escurçat i els dies que queden de tardor ja s’acomiaden mentre moltes coses es destaroten al nostre voltant. No us fieu gaire del que us diu aquest escrit, però, de fet, passen coses ben curioses: en ple canvi climàtic camí de l’escalfament global –amenacen–, hi ha hagut unes nevades històriques als Alps i en altres punts del món, i el vent glaçat ens ha fet visita aquí amb molta força. D’altra banda, la variant òmicron del nostre virus ja familiar (sort que és la O petita, que si fos la gran, l’omega…) tan aviat és per a uns (entesos) una amenaça brutal com diuen altres (també entesos) que no n’hi ha per a tant. ¿En què quedem? Val més no seguir amb la llista, que podria ser llarga, d’exemples del nostre entorn líquid… o gasós. I, mentrestant, ¿no hi ha res que no trontolli, on ens puguem recolzar una mica per refer les forces?

Si deixem de banda el microclima de l’àrea metropolitana, el fred en tot el nostre país ha estat i és intens, de ple i rigorós hivern. Els meteoròlegs preveuen un Nadal més fred que l’habitual, amb nevades importants. És aquí on se’ns pot acudir una cosa que no trontolli: el caliu. On s’estaria bé seria a la vora del foc. ¿Us ho imagineu? Aïllats a casa per la neu –com si fos una nova quarantena pandèmica–, a la vora de la llar i amb un llibre a les mans mentre escoltem una música que ens agrada… Semblaria una situació ideal. Només que no tot és tan fàcil. Per començar, a la major part de cases no hi ha llar. I si n’hi havia, caldria anar a proveir-se de llenya, anar a buscar queviures, preocupar-se que l’aigua no es glacés i una infinitat de coses que farien impossible aquell dolce far niente… que prou ens agradaria, símbol d’una vida sense esforç, una vida al caliu.

Perquè, bromes a part, quan fa fred busquem caliu. ¿I si es tractava d’un caliu diferent del que pot proporcionar una bona llar de foc? ¿Podria ser, aquest, un objectiu a assolir aquest final d’any, mentre Nadal s’acosta i esperem estrenar un any nou menys inclement? Totes les persones –no hi ha dubte– disposem d’una bona capacitat calorífica, quan ens hi posem… Sabem acollir i fins i tot amanyagar. ¿I si ens proposàvem que les properes festes de Nadal i Cap d’Any fossin un bon caliu per a aquells que tractem, a casa, a l’escola, en els llocs de trobada? ¿Potser així podríem encarar l’any nou que ens ve a sobre i dir amb tota sinceritat que el desitgem feliç a tothom, sense excepció? ¿És un somni? ¿O potser és el resultat d’un pont llarg que ha oxigenat les neurones? Sigui com sigui, bon Nadal i feliç Any Nou a tothom, amb un bon caliu!

P. Andreu Trilla