Editorial

Per més que a vegades no l’endevinin del tot, els meteoròlegs sempre l’acaben encertant. Tant el Calendari del Pagès com els sofisticats sistemes de predicció via satèl·lit ho saben de sobres que, dia amunt dia avall, el bon temps que solem anomenar «estiu» arriba indefectiblement. Les escoles prou voldrien allargar els dies no gaire càlids fins que s’acabin les classes, i cada dia que passa amb una temperatura moderada és una victòria contra les xafogors d’una aula amb una trentena d’estufes humanes en plena combustió…

Sí, l’estiu s’acosta, arriba, recordant-nos que el seu nom procedeix d’aestus, paraula llatina que significa «calor», «foc», «ardor», «ebullició». Preparem-nos-hi amb les receptes més tradicionals: anar per l’ombra, beure líquids abundants i prendre-s’ho amb calma. Més dubtosos són els remeis que la moda contemporània ens imposa ni que no els vulguem, com els aires condicionats, font de tota mena de molestos refredats d’estiu o d’al·lèrgies diverses. Això sí, ens podrem riure de l’estupidesa humana que fa que, en plena canícula, haguem de dur una jaqueta per si entrem en algun transport públic o establiment on hi hagi en marxa el simulacre de congelador. A la vegada, aquesta molesta experiència ens podrà recordar el tema del temut escalfament global, i ens podrem acabar de convèncer que els humans som una espècie molt i molt qüestionable, per molt que ens definim com a raonables.

L’arribada de la calor ens fa present l’esperat temps de vacances. Tothom sap que no és precisament un temps per no fer absolutament res. «Vacances» ve de vacare, que en llatí és com se’n diu del temps disponible per dedicar-nos a alguna cosa. Evidentment, no a aquelles coses que hem de fer de manera forçada o cuita-corrents, sinó a aquelles que ens agrada de fer tot allargassant-nos-hi. Serà bo segurament que, en el poc temps que manca perquè arribin les somiades vacances, ens plantegem quines són aquelles coses a què ens agrada vacare, dedicar-nos, gastar-hi el nostre temps disponible. Si hi pensem, farem sense voler un retrat força exacte de les nostres aspiracions, de la nostra manera de ser. Seria desitjable que ens en surti un que ens afavoreixi força, i lamentable que hi sortíssim ben retratats…

Tot plegat per desitjar-nos mútuament un bon estiu —temps de revetlles i Festes Majors— i unes vacances excel·lents, amb temps per fer sense presses allò que ens plau i ens humanitza.

2019-05-28T15:14:50+00:00