La Carolina Argenté és collita del 2008 amb denominació d’origen Garraf (Escola Pia de Sitges). Va començar a la nostra escola a P3, l’any 1993, i va marxar amb 18 anys per estudiar ADE a la Universitat Pompeu Fabra. Va fer tot el que tocava: màster, treballar a una multinacional com IBM… Però inquieta, curiosa i plena de preguntes, un dia se’n va fer una de ben important a ella mateixa: aquesta és la vida que jo vull? Qui no se l’ha fet mai, aquesta pregunta! Per trobar la resposta… motxilla i tres anys de viatge en autoestop pel sud-est asiàtic, treballant a canvi d’allotjament, col·laborant en projectes solidaris i redefinint la seva trajectòria professional. Natura, art, busseig, suport als altres… la combinació resultant sona d’allò més bé.

Quin és el teu primer record de l’escola i l’últim. Si és que pots escollir…

Molts records inoblidables es troben dins meu quan penso en l’Escola Pia.

Recordo l’olor de l’aula. Un olor càlid i familiar, una barreja dels diferents esmorzars que portàvem a les bossetes. El timbalet, el conill que amb tant d’amor cuidàvem a la classe dels Cargols a p3. Les rotllanes cantant “una plata d’enciam”. Les rialles al pati, els cucs bola sota els arbres, la sala de psicomotricitat i anar en fila de dos en dos agafats de la mà. Més que un record, és un sentiment.

El canvi de parvulari a l’escola i entrar per la porta “dels grans”, donar-nos suport quan ens vacunaven, no poder córrer per les escales, el menjador, jugar al pati, les carpetes, els professors, els pupitres, la sala d’actes, els jocs florals, fer-nos grans i passar de curs. I així, fins a finals de segon de Batxillerat.

A l’escola et van ajudar en algun moment per escollir el teu futur professional? 

Quan vaig acabar 2n de Batxillerat, vaig anar a la Universitat Pompeu Fabra on vaig estudiar Administració i Direcció d’Empreses. A 4t d’ESO (si no recordo malament) ens varen fer un test psicotècnic. A mi em van descobrir habilitats de comercial i màrqueting, se’m donaven bé els números i vaig decidir fer ADE, ja que m’obria portes a un gran ventall d’oportunitats.

Quines són les feines que, fins ara, has desenvolupat? 

Després de graduar-me, vaig fer un màster en gestió estratègica d’empreses tecnològiques i vaig començar a treballar a IBM com a gestora de projectes a l’àrea d’Operacions de Negoci amb participació activa al departament d’Innovació. Al cap de 3 anys, vaig decidir deixar-ho tot per anar a viatjar pel món i m’he dedicat a ser instructora de ioga, instructora de busseig i actualment soc autònoma en consultoria de posicionament i experta digital.

Vas decidir aturar i marxar a viatjar. Per què? 

Sempre he sigut molt inquieta. Pregunto molt ja que m’interessa saber moltes coses. Un dia em vaig preguntar a mi mateixa: realment aquella vida que portava l’havia escollit jo o m’havia deixat portar per la corrent? Així vaig descobrir que volia saber del món, conèixer noves cultures, conviure amb elles, coneixe’m a mi mateixa i decidir com vull que sigui la meva vida. Vaig agafar els meus estalvis, llogar el meu pis i marxar. Vaig començar per Tailàndia i em vaig deixar portar per les aventures que venien i així he viatjat per tot el sud-est asiàtic fent autoestop i treballant a canvi d’hospedatge. Durant el viatge he col·laborat amb projectes solidaris com Vida Útil a Nepal, on vaig fer un taller d’intel·ligència emocional, vaig estar jugant i passant temps amb els nens a una escola o a Myanmar, on vaig donar classes d’anglès a nens d’infantil i de primaria. Però el gran projecte que he desenvolupat és el meu propi personal, que es basa en ajudar tant a les persones com al medi ambient a través de consultoria estratègica per a empreses sostenibles, coaching motivacional i l’art.

Què creus que et va aportar com a persona i com a professional l’escola? 

Personalment, l’escola ha sigut la meva segona casa. He aprés a aprendre, cosa que no val només en l’àmbit professional sinó també en el personal. Escoltar, respectar, aprendre a aprendre i, sobretot, l’amistat i la germanor. Es meravellós que a dia d’avui pugui dir que tinc amigues que són com germanes i que les vaig fer al cole. Professionalment l’escola també m’ha aportat. Respecte, treball en equip, dedicació, perseverança, aplicació…Tant l’àmbit personal com el professional es basen en l’actitud, i jo estic molt contenta del que he aprés.

Si haguessis d’explicar la teva escola, quins trets destacaries d’ella?

En base a la meva experiència i com jo vaig viure i recordo l’Escola Pia, destacaria la proximitat, la seva implicació i l’atenció. Sempre he tingut un suport a l’abast, m’han aconsellat i assessorat segons el que em coneixien i m’han apoderat. 

Quin és el teu somni professional? On et veus d’aquí 10 anys?

El meu somni professional és apoderar a la gent a que persegueixi els seus somnis i lluiti pel seu camí a la felicitat i ajudar a contribuir en un món millor. No em veig a cap lloc concret d’aquí 10 anys, però si sé que aquest lloc tindrà naturalesa, platja, bones onades, bon busseig, i un entorn tranquil i creatiu que m’impulsi a seguir creant i dibuixant.