La pregunta habitual: Where are you from? dóna per descomptat que un és d’on ha nascut, al contrari del que assegura el proverbi «Un no és d’on neix, sinó d’on peix», que vol ser la versió catalana de l’expressió castellana «El buey no es de donde nace sino de donde pace». Hi hauria molt a dir sobre el particular, i demanaria algú amb més coneixements, per fer-ho tal com caldria. La impressió, en resum, és que, a l’hora de qualificar una persona oscil·lem entre el seu origen natural i el seu origen cultural o adquirit. Ens solem fixar d’entrada en el primer, com quan, guiats per l’aspecte de la cara, preguntem a una persona de trets asiàtics si és xinesa o japonesa, sobreentenent «de naixement». Però el nostre món és ple de nois i noies amb trets asiàtics, que parlen català amb desimboltura i propietat i se senten catalans, o amb la pell negra com el carbó i que parlen la divertida variant garrotxina del nostre idioma.

Aquesta disquisició –que pot semblar perfectament inútil– es podria traslladar al tema que va ocupar la 1ª Jornada Escola Pia (33ª Jornada Pedagògica) recentment celebrada: «Què és, el vincle? Pot existir en una societat que ha de funcionar telemàticament? Com enfortir-lo?»

Certament, fins ara aviat farà un any, tots havíem après el vincle gràcies a la proximitat física, a la pell de la mare o a les abraçades dels qui estimem. Forçats per la por i per la normativa, ara som lluny d’aquest aprenentatge físic i proper del vincle, i l’hem hagut de substituir per altres formes més sofisticades. Per a l’Anna Forés, la pressió del que no podem fer no ens hauria de fer oblidar noves possibilitats de crear i enfortir el vincle amb l’altre, si no volem sucumbir al perill evident d’entotsolar-nos i de patir pobresa relacional.  Ja no serà, segurament, un vincle tan natural, però no podem renunciar-hi, i les nostres institucions hi ajuden amb imaginació i sentit del deure.

D’una manera o altra, sempre ens quedarà el desig «Voldria que fossis aquí» –com va cantar la Judit Neddermann, antiga alumna de l’Escola Pia Mataró– per reivindicar formes diverses d’enfortir el vincle interpersonal, sense acontentar-nos amb el que tenim, com no ens acontentem amb el naixement biològic per definir el nostre origen i per descriure la nostra realitat molt més rica i complexa: Sí, som d’on hem nascut, però també (i, potser, més) d’on peixem. Sí, tenim vincles telemàtics, però també (i, segurament, més)… i aquí poseu-hi tota la vostra capacitat d’inventiva per capgirar aquell «Voldria…» en una forma més asseverativa i decidida. És a les nostres mans. Val més que no ens lamentem: inventem!