La situació del lleure educatiu d’aquest estiu es veu completament afectada per la crisi de la COVID. En aquest cas, la incertesa d’estar preparant uns casals o unes colònies que no se sap si es podran dur a terme, és el que pitjor porten els i les responsables d’aquests projectes.

En el cas de Colònies Jordi Turull, cal tenir en compte que la majoria de monitors i monitores són joves voluntaris d’entre 19 i 23 anys i que any rere any, treballen durant tot el curs per poder realitzar aquests campaments o colònies durant els mesos d’estiu. 

Parlem amb l’Alba Girbau, gerent de Lleure Jordi Turull i amb l’Anna Figa, coordinadora de les Colònies Jordi Turull. 

Quin és el context en què us trobeu? 

Clar, cal tenir en compte que al principi de la crisi del coronavirus, vam estar molt de temps treballant per un estiu molt especial. Un estiu que havia de ser la sortida i resolució per a tots aquests infants i joves que durant uns mesos no han pogut anar a classe i per tant, compartir amb els seus companys. Tot i això, vam estar a l’espera de veure que podríem fer.

Quan vam sentir a parlar del desconfinament per fases, el nostre plantejament va començar a perillar. Avui, no sabem què podrem fer i què no quan estiguem a principis de juliol. Entra en joc, per exemple, temes de mobilitat entre regions sanitàries.

Fa cosa d’un mes, el departament de joventut, es va posar a treballar amb l’objectiu de poder realitzar aquestes activitats i, per tant, crear uns protocols per tal d’assegurar-nos la seva possibilitat en qüestions de salut: Van presentar el Document Marc. Aquest document va sorprendre molt a tots els que treballem i sabem què i com és el lleure. El document proposa unes condicions difícils d’imaginar en un context de lleure educatiu. Grups molt reduïts de nens i nenes, no poder acostar-se a menys de dos metres dels infants… Al principi, les entitats i federacions del lleure van respondre: “No sé què enteneu per lleure, però costa d’imaginar que sigui això”.

Com reben els monitors i monitores aquesta incertesa?

Vam convocar una reunió per tal d’analitzar i veure si seria viable fer les colònies així. Els monitors estan intranquils. Hi ha dubte sobre com seran aquestes colònies regides pel Document Marc del Departament de Joventut. També estan intranquils per saber quins són els riscos que hauran d’assumir com a monitors voluntaris.

Per altra banda, hi ha qüestions que podem intentar resoldre, i clarament, si aquestes són les condicions vetllarem perquè es compleixi tota la normativa, ara bé: tenint en compte el concepte de lleure que tenim, cal posar en una balança tot el sobreesforç i l’assumpció de riscos enfront del que acabarà sent aquestes colònies o casals.

En un context normal, els monitors ja haurien entregat els dossiers d’activitats. Ara comença el moment més agraït. Les trobades i reunions, preparar material, fer caliu i cohesió, però tot aquest procés s’està veient troncat. Els dossiers que s’han preparat no ens serveixen del tot, cal adaptar-los a totes les restriccions, tot i que sabem que aquestes es vegin modificades en uns dies o setmanes.

I ens trobem amb monitors que volen tirar el projecte endavant i monitors que viuen amb certa preocupació el fet d’haver d’assumir aquesta responsabilitat. Es tracta de persones voluntàries i volem que totes se sentin segures fem el que fem.

I les famílies? Com han respost?

Actualment tenim 600 preinscrits davant les 700 preinscripcions que teníem l’any passat. Això si, hem hagut d’ajornar els cobraments i encara no n’hem fet cap.

Hi ha moltes famílies que finalment no apuntaran els seus fills i filles si no han de viure el lleure que sempre han viscut: si els infants no poden tocar-se i jugar junts. De la mateixa manera que també hi ha famílies que si no els mostrem seguretat davant el contagi, tampoc vindran.

Per sort ens hem trobat molta comprensió. Estem rebent moltes trucades d’ànims i les famílies comprenen que no ens trobem en una situació usual i que no puguem donar resposta a molts dels dubtes que tenen. 

Fins quin punt la normativa marcada ara serà la que acabarà regint a l’estiu?

Volem creure que pot haver-hi certes modificacions de la normativa marcat pel punt en què ens trobem com a societat. Si fora, les persones adultes ja estan compartint amb molt pocs límits o podent-se moure entre regions sanitàries, etc. no tindrà sentit que el lleure no pugui ser així, també.

Caminem amb una incertesa extrema. Ara prenem decisions amb les mesures que tenim ara, potser la setmana vinent seran unes altres. 

Hi jugarà un paper molt important les famílies. De fet, el Document Marc, ja preveu una signatura per part de les famílies que les fa coneixedores de la situació i, d’alguna manera, es responsabilitzen d’apuntar igualment el seu fill/a en les circumstàncies en que ens trobem. No deixem d’estar en un moment de pandèmia global en el que el risc zero no existeix. 

Fem colònies amb edats molt diferents. És molt diferent contemplar unes colònies amb infants de 5 o 6 anys que amb adolescents amb els quals es poden fer algunes activitats que no siguin de contacte i és més fàcil fer entendre el perquè del distanciament social.

no s’ha analitzat quin impacte emocional pot tenir per un infant estar-se a instal·lacions d’una escola durant el mes de juny o agost amb els seus amics a dos metres de distància

La casa de pineta ofereix uns espais que permetin fer colònies aquest estiu?

La casa pot acollir molta gent i això sempre fa respecte. El que passa és que la casa de pineta, pel tipus d’espais que ofereix, es poden acomplir les mesures de seguretat amb molta facilitat. Més que en altres cases que potser tenen capacitat per a 30 persones. Per sort, cada vegada tendeixen més a parlar de ràtios i proporcions d’ocupació, que en aquest cas, ens afavoreix.

Quines reflexions heu fet com a equip?

Es parla molt de la importància que pot tenir l’estiu per tots aquests nens i nenes que han estat confinats tot aquest temps. Quin impacte pot tenir emocionalment el fet d’haver estat tant de temps confinats i per tant, ara més que mai, és molt important que aquests infants visquin el lleure educatiu durant aquest estiu. Però tenim la sensació que encara no s’ha analitzat quin impacte emocional pot tenir per un infant estar-se a instal·lacions d’una escola durant l’estiu amb els seus amics a dos metres de distància i havent de complir unes normes molt estrictes d’higiene, distanciament, etc. Caldria valorar si no és una falta de llibertat més gran que la que aquests infants puguin viure a casa seva, sempre tenint en compte que no tothom viu la mateixa realitat a casa seva.

Sigui com sigui, se’ns presenta davant un repte molt gran. Hem de començar a entendre que no serà un estiu com els que hem viscut fins ara, però hem de poder trobar la manera de no perdre mai l’essència, però a la vegada poder complir amb les normatives que ens presentin.