El 8 de març no pot ser només al març. Els equips de monitores dels 6 Dies Diferents del MOU-TE el tenen present tot l’any, també durant les convivències. I l’estiu passat van reflexionar molt sobre el gènere. El seu 8 de març ha consistit en fer una reflexió sobre tots els aprenentatges que van fer i cap on volen seguir caminant.

ELS DIES DIFERENTS EXPLIQUEN LA SEVA EXPERIÈNCIA AQUEST ESTIU TREBALLANT EL GÈNERE AMB JOVES

 Avui, dia 8 de març, és una jornada reivindicativa a favor dels drets de les dones. La voluntat del Mou-te d’educar en el compromís social passa per implicar-se en un món més just sense discriminacions per raó de gènere, ni per cap altra raó. El passat mes de juny, l’equip de “monis” dels Dies Diferents va articular els 6DD sobre aquest tema, la qüestió del gènere, que tant preocupa les persones joves… i no tan joves.

Els Dies Diferents es diuen així perquè volen ser una proposta per sortir de la rutina, per canviar el punt de vista i així generar les transformacions i el creixement que tant es valora en les activitats de lleure. Són dies diferents perquè els passem en un entorn que no és l’habitual i fent coses que no són les habituals: convivència i reflexió, i la ruta que es fa als 6DD o l’experiència de servei del Camp de Treball. Cada any ho publicitem així: vine a passar un estiu diferent!

Aquesta primavera, quan vam obrir inscripcions, l’adjectiu “diferent” tenia tota una altra dimensió perquè, després de mesos de confinament, tothom era conscient d’estar vivint uns temps diferents, sovint en el sentit menys optimista del terme. Diferents perquè no ens podem reunir, perquè no ens podem abraçar, diferents perquè sempre estem pendents de la por de contagiar-nos i
contagiar els altres. En aquest context tan complicat encaràvem les activitats d’estiu de l’any passat i decidíem que el tema que tractaríem als 6DD seria, també, diferent dels temes que portaven mesos ocupant-nos les emocions i les converses; un tema que, tanmateix, també ens toca cada dia de ben a prop: la socialització de gènere, amb els seus rols, els seus tabús i les seves lluites.

Treballar un tema així suposava un repte, sobretot perquè el volíem tractar de manera vivencial (no pas teòrica) i, esclar, des de la quotidianitat i el respecte. Des del Mou-te en xarxa ens van recolzar oferint-nos formació gratuïta: vam poder gaudir d’unes jornades de formació prèvia de la mà de la Maria Eugenia Blandon, membre de Servei Solidari especialitzada en temàtiques de gènere. Ens va anar molt bé per treballar el pensament crític en la socialització de gènere, passant per qüestions com el valor de la intimitat o el consentiment en la construcció de relacions sexoa-fectives sanes i lliures de coaccions i rols de poder.

Així doncs, els 6DD, sota el lema “Horitzó”, es van ambientar en un món distòpic en el qual la data de naixement de cadascú el posava en un grup-gènere que determinava el seu rol a la vida (a les colònies, vaja!) condicionant així les feines que feien a la casa de colònies, entre d’altres coses. L’objectiu era mostrar fins a quin punt té sentit que el que s’espera de tu vingui determinat per un grup al qual “pertanys” per naixement, com passa amb el gènere. Les activitats tenien a veure amb aquest tema, també, i vam gaudir de sessions de reflexió molt interessants treballant textos i debatent.

L’objectiu de l’equip de monitores era obrir un espai on cada participant sentís que es podia expressar lliurement des de la pròpia experiència, evitant la idea que hi ha una sola opinió correcta, simplement compartint impressions sobre una qüestió que va demostrar ser molt rellevant per a tothom. Els i les adolescents van valorar molt positivament que haguéssim escollit aquest tema perquè, si bé les noves generacions són conscients de la importància de la socialització de gènere i tenen accés a molta informació, sovint tenen por de no estar prou informades i els costa expressar les seves opinions. Tant les participants com l’equip de monis vam gaudir d’aquest espai de compartir sense jutjar-nos, de parlar de les violències estructurals que ens afecten i de pensar maneres d’actuar per construir relacions sanes.

Aquest any, als 6DD vam voler mirar cap a un horitzó lliure de violències, reflexionar sobre tots els privilegis de gènere, però també, interseccionalment, sobre privilegis d’ètnia, orientació sexual, classe social… Categories, en definitiva, que atorguen privilegis dels quals cal que siguem conscients si creiem, des de la fraternitat, que tots els éssers humans han de tenir els mateixos drets. Ho volíem explicar en una jornada combativa com la d’avui, perquè recordem la importància de plantar llavors de confiança que ens acostin a un món més just. Com deia la cançó de les colònies, “tens la mirada rebel de qui vol canviar-ho tot!”

Pintem juntes, com cada dia, un horitzó nou!