El Covid-19 i les seves conseqüències, ens ha afectat a tots i totes, però no per a tothom suposa el mateix efecte. L’Anna, responsable dels pisos de Benallar i la Mercè del projecte Nausica ens en parlen.

Anna:

Els nois ho porten bé, però és veritat que és una realitat diferent. També ho viuen una mica diferent depenent de cada un dels pisos que tenim. Ara estic una mica més tranquil·la, ara que ens hem organitzat amb totes les persones voluntàries i telemàticament procurem estar amb ells, però hem de seguir anant i estar amb els joves alguns dies a la setmana.

Què fan durant el dia a dia els joves?

Alguns dels joves estan estudiant Cicles Formatius o PFI i tenen molta feina. Però en realitat la feina que tenen és bàsicament entendre com funciona el Drive. Són joves acostumats a la tecnologia per parlar amb les seves famílies que es troben lluny, però hi ha altres eines que no les dominen tant. La meva feina aquests dies és fer-los una introducció del que és un Drive, que són coses que també els hi servirà més endavant. També fan classe de comunicació* i de llengua castellana en línia amb la Neus. Fan classes d’habilitats de comunicció amb la Mª José de l’hort per fer un seguiment. 

I quin és el paper dels voluntaris durant aquests dies?

Se’ls ha organitzat de manera que poden ajudar als nois per franges horàries cada dia. S’han organitzat en franges horàries i així­ poden estar amb els nois i s’organitzen. Després ens comuniquem amb els companys per explicar com estan els joves, explicar què hem fet i com hem de seguir. Fem el que fèiem abans, però des de la distància.

Quan jo estic amb ells aprofitem per fer altres coses, fem esport i sobretot parlem, de com estan, de com ho viuen. També mirem la TV… Són bastant conscients. Per sort, són joves molt casolans.

Com ho viuen?

Ho entenen bé. Són bastant conscients de la situació i saben que han d’acomplir. Per anar a comprar tenen guants i mascaretes, però també tenen un document on especifica que poden anar a comprar al supermercat o bé recollir el menjar que tenen al pis de Drassanes procedent del Banc d’Aliments. Per ells, ara augmenta el risc de que els parin la policia i els multi per anar pel carrer, doncs la multa suposaria tenir antecedents policials que dificultarien l’obtenicó del permís de residència i treball.

I la convivència?

Ho estan fent molt bé. Tenen organitzades les tasques i les activitats. La dificultat més gran amb la que es troben és la falta de recursos tecnològics pel nombre de persones que són en una casa. Llavors s’organitzen en horaris i s’hi parteixen, però ho fan prou bé. Estem pendents que ens aconsegueixin ordinadors portàtils perquè els joves puguin seguir treballant i seguint els seus cursos en línia.

Hi ha algun jove, que li està costant una mica més la situació. Perquè tenen una xarxa d’amistats més gran, i els costa, com a qualsevol jove de la seva edat, no poder estar amb ells en persona. Temim algun jove que estava en recerca activa de feina i aquest procés ho ha impossibilitat una mica i estan intentant aquesta recerca via telemàtica


Mercè

Des del programa Nausicaa tenim 5 pisos on viuen 5 famílies i dues persones soles. Les realitats familiars són diverses en quantitat i estructura, però totes han hagut d’afrontar aquesta nova situació a causa del confinament.

Fins ara, el nostre dia a dia consistia a acompanyar aquestes famílies en la seva inserció des d’un punt de vista laboral, però també social. Els objectius primers per aconseguir-ho són l’aprenentatge de l’idioma i la convivència i integració dels nens a les escoles. Per tant, l’idioma i la formació són elements clau per arribar a aquests objectius.

I ara?

El contacte setmanal que teníem amb aquestes famílies s’ha vist modificat. Ara no ens podem trobar un cop per setmana per fer els seguiments o ajudar-los a fer els tràmits burocràtics. Tot això ha canviat. Parlem diàriament amb les famílies via telefònica. Vídeo trucada o whatsapp. Són trucades llargues. El seu entorn social, no és massa ampli, per això les videotrucades s’allarguen. Els infants ho agraeixen, pel vincle personal que es crea. D’aquesta manera ells t’expliquen què fan durant el seu dia a dia.

Com ho viuen ells?

Dins del que cap, prou bé. Pel que fa a la salut està tothom bé i estan mentalment molt mentalitzats. Evidentment respecten la quarantena i els que treballaven ara no hi han d’anar. Alguns tenen una mica d’angoixa però també és veritat que molts vénen de realitats molt dures i complexes. Potser no s’esperaven haver de viure una realitat com aquesta aquí, però ha viscut coses pitjors als països d’on venen i aquí no els hi falta menjar ni sostre.

I les seves relacions socials?

Pels autòctons les relacions i el contacte ha canviat molt. Estem molt acostumades al contacte físic amb les amistats i la familia. Per ells, si parlem de relacions, hem de tenir en compte que no tenen una xarxa massa extensa. Aquí i el contacte amb la seva família i amics ja era a nivell virtual, i per tant, no és un canvi tan extrem. Sí que ha canviat molt, però en l’àmbit social, o de relacions, no ha canviat tant.

Els tràmits burocràtics s’han vist afectats?

Si, hi havia una família que ja sortia a finals d’aquest més d’un dels pisos. Però és clar. Tant les entrades com les sortides s’han paralitzat. Això vol dir que ells no marxaran i que hi ha una família que de moment tampoc podrà venir a un dels nostres pisos. Així i tot, estaran cobertes pel programa d’ajuda estatal.

També suposa més despeses, és clar, i caldrà fer un suport econòmic en aquest sentit.