D’un ‘no’ poden néixer molts ‘sí’; d’un moment trist, moltes alegries. I si no, que els ho preguntin a infants i joves de Mexicali, Tijuana i Ensenada que viuran un estiu emocionant gràcies a “Bailando con las emociones”, projecte nascut del treball conjunt d’educadors catalans i mexicans vinculats a l’Escola Pia. El passat abril, la Fundació Educació Solidària suspenia el seu voluntariat d’estiu 2020 davant la situació de pandèmia mundial.  En lloc de creuar-se de braços, voluntaris que anaven a Mèxic (vinculats a l’Escola Pia de Vilanova, l’Escola Pia de Sitges i l’Escola Pia de Sabadell) van decidir posar en comú la seva experiència  per fer un recull de contes i activitats que permetessin als nens i nenes de l’altra banda de l’oceà treballar les seves emocions en moments tan difícils com els que vivim i conèixer les tradicions catalanes. I van engrescar altres educadors i il·lustradors per fer-ho possible, alguns de l’Escola Pia Nostra Senyora i del Lleure Jordi Turull. Es va crear un equip mixt amb professionals de Educación Solidaria en las Californias i, en lloc d’avions, a cop de zoom i drive, viuen el seu voluntariat. No hi ha virus capaç de detenir la il·lusió i la vocació d’aquells que estimen.

“Què són aquestes papallones que tinc a l’estómac? De quin color és la sorpresa? Com puc fer desaparèixer l’angoixa?”… potser alguns nens i nenes es fan aquestes preguntes i no hi troben resposta. Reconèixer i entendre el que sentim, el que ens passa pel cap i pel cor, ens ajuda a viure millor i a relacionar-nos amb nosaltres i amb l’altre, millor, més feliços.

La Lídia Roche, coordinadora de menjadors de l’Escola Pia Sitges, ho té clar. Des de fa temps treballa les emocions amb la canalla de la Colla Castellera de la qual forma part i s’ha format en tallers: “és important aprendre a detectar i gestionar les nostres emocions. Quan més? Doncs en els moments de canvi, perquè és quan més surten. Si tens recursos i aprens a detectar-les, pots portar un dia a dia com el que vivim, sense escola i tancats, millor” ens explica. Per això, en saber que no podria fer el seu voluntariat d’estiu a Mèxic, va tenir la idea de proposar un recull de contes i així generar un material didàctic basat en emocions i tradicions catalanes a nens mexicans que, sense voluntaris catalans, viurien un estiu ben diferent.

“Les emocions i sentiments formen part del dia a dia, també dels infants. Però com que són petits els costa reconèixer què els passa: saben identificar molt bé quan estan tristos i contents però no el perquè. Llavors viuen un volcà d’emocions que no saben posar a lloc… Treballar-ho és important perquè puguin estar bé emocionalment, tenir equilibri, reconèixer qui són i com, per fer front a allò que viuen i, de grans, això els ajudarà a superar obstacles del dia a dia. A partir d’aquí pots desenvolupar valors com l’empatia cap a l’altre, tan important, que t’ajuda a viure amb l’altre, en comunitat, a formar part d’un grup… el millor regal” ens diu la Clara Carrasco, mestra d’infantil de l’Escola Pia Sabadell i també part de l’equip.

“Arran de la situació viscuda pel COVID, el voluntariat de la FES s’ha cancel·lat però els projectes són més necessaris que mai. El grup de voluntaris som una petita família i una de les companyes va llençar una idea. No va fer falta molt més per afegir-se al projecte!” ens comparteix l’Alberto Rodríguez, professor de secundària i batxillerat de l’Escola Pia Vilanova, qui va participar el passat estiu com a voluntari als Caliveranos d’Ensenada. Enguany, repetia experiència: “com a antic alumne ja tenia coneixements que es feien activitats en altres països, gràcies a professors com l’escolapi Ramon Novell. Viure un voluntariat et canvia i serveix per aprendre moltes coses: de la gent amb qui ho comparteixes, de la gent a qui va destinat el projecte i d’un mateix. Pels nens i nenes a qui va destinat suposa un gran impacte per les seves comunitats, un impacte tan gran com el que rebem els voluntaris en sentir l’acollida que ens regalen” afegeix. La Clara també va ser voluntària a la mateixa ciutat i repetia enguany: “impregnar-me d’altres cultures em fa créixer com a persona, trencar prejudicis i obrir-te a altres maneres de fer. Poder compartir i vincular-te als projectes d’allà, amb l’afecte que hi posen, t’omple de vida! És una satisfacció brutal com ho reben els nens, amb humilitat, gratitud i respecte cap a l’altre, formant comunitat. És fantàstic! Vaig veure la necessitat d’afecte i, quan hi vas, els mostres que no estan sols. Dedicar el temps a l’altre és el regal més valuós que li pots fer: escoltar-lo, impregnar-te d’ell. Et fa aterrar i tocar de peus a terra treballar amb gent disposada a ajudar, sense importar d’on véns, com ets… tots per un objectiu. Aquest desig de transformació és el que uneix, fa fer una pinya i seguir endavant!”.

La Laia Torres, companya d’extraescolars a l’Escola Pia de Vilanova, també és repetidora: “Conviure amb la gent de Tijuana em va obrir els ulls en molts aspectes però sobretot em va fer saber obrir el cor i saber somriure sempre! Vaig conèixer gent molt implicada i compromesa amb la seva tasca i mai estaré suficientment agraïda a tots els que van fer que passés tants bons moments allà”. Per això, tampoc no va dubtar a unir-se a la crida de la Lídia perquè “els nens sempre tenen la necessitat de saber, conèixer, imaginar, jugar, etc. Si per la situació actual que estem vivint no podran tenir un estiu 100% normal, doncs haurem d’intentar aportar el possible per fer que gaudeixin dels seus dies igualment”.

Vuit personatges de conte donen vida a set emocions (por, fàstic, tristesa, sorpresa, alegria, ràbia i amor), cadascuna amb el seu color, perquè els més petits puguin comprendre i sentir-les. Cadascun dels contes van acompanyats d’il·lustracions, d’una fitxa de coneixement i d’una proposta d’activitats, així com d’un diccionari de tradicions catalanes. Cada conte té una versió audiollibre feta per joves monitors mexicans per als més petits.

Per què aquest treball a partir de l’art? La Yajaira Villaseñor, il·lustradora i del Departament de Comunicació d’Educación Solidaria en Las Californias: “durant la infància, treballar amb històries i dibuixos, ens brinda eines bàsiques de com veure’ns a nosaltres mateixos, construir confiança i traduir les emocions i impulsos i saber què fer amb ells. Ens ensenya l’empatia i, en sentir-nos acompanyats –hi ha satisfacció en crear però també hi ha goig quan algú ens coneix i reconeix a través d’allò què fem-, el meu art ens transforma en el nostre art”.

Amb aquest material, a través d’una pàgina de Facebook, els tios i tias dels Caliveranos, activitat d’estiu d’Educación Solidaria en las Californias, acompanyen els més petits del seu projecte però també l’alumnat de l’Institut José Calasanz i de les Escuelitas de Tareas, a viure les emocions.

La Briana Blanquet, responsable dels Caliveranos, afirma que “volem que els nostres nens i nenes comprenguin que és normal sentir-se uns dies tristos, enfadats o amb por, però també que descobreixin que en aquests dies d’aïllament social, l’alegria, la sorpresa i l’amor també han estat presents a les seves llars a través del joc, activitats o converses. Desitgem que els nens es donin l’oportunitat de viure cadascun dels colors en la seva vida, blau si està trist o groc si està content, que identifiqui cada emoció per trobar el balanç entre el nerviosisme i la calma. Cal que siguin conscients de les seves emocions i de les emocions dels altres, només així es comprendran i s’estimaran com a persones extraordinàries”.

La Lídia ho va tenir clar: “vaig pensar que si posàvem aquest projecte en marxa, d’alguna manera, els infants i joves mexicans no es sentirien sols en aquests moments. Hem creat un vincle amb ells i amb els companys d’allà. Fa molt de temps que volia viure un voluntariat i finalment, vaig decidir que fos aquest 2020. L’he viscut diferent però… ara sé que aniré a Mèxic, segur, perquè he fet un lligam, he compartit un projecte, reunions… Tinc ganes de trobar-me amb les persones amb qui he compartit un somni d’un estiu emocionant, d’aquí i d’allà” assegura la Lídia, qui ja compta, com tots, els dies que queden per l’estiu 2021.

L’equip

Gràcies a Lídia Roche, Rosi Dos Santos, Laia Torres, Briana Blanquet, Celeste Hueso i Àngels Doñate (autors de contes i activitats) i a Abel Massana,  Alberto Rodriguez, Clara Carrasco, Emilio Amella, Imma Dorda, Mercè Ribas, Núria Mareca i Yajaira Villaseñor.