Salvador Riera Mimó, escolapi fill d’Igualada, ens ha deixat la matinada del 21 de novembre de 2020, després de poc més d’una setmana d’ingrés a la UCI de l’Hospital General de Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic). S’havia contagiat de la covid-19, amb els altres membres de la comunitat, però tots ja han sortit de la quarantena. Ell, malauradament, no se n’ha sortit.
En Salvador era molt conegut i estimat. A Igualada, el seu pare, matalasser i músic, va morir quan ell era jovenet. La mare, vídua coratjosa, va arribar a ser presidenta de l’associació de vídues de tot l’estat espanyol, i una de les creadores de la residència d’avis Pare Vilaseca. El seu únic germà, Marc, va ser un pediatra molt conegut a la ciutat, mort fa pocs anys.
Als altres llocs on va viure i treballar (Tàrrega, Granollers, Barcelona) era un personatge popular, amb llargues llistes d’amistats a les quals era extremadament fidel. Fora de Catalunya, ha viscut i treballat a Cuba, a Nicaragua i al nord de Mèxic on no va tenir inconvenient d’anar malgrat l’edat i on ha mort mentre feia de tutor o mestre dels novicis que s’inicien a la vida d’escolapis.
Educador proper, senzill i de cor ardent, deixa un preciós testimoniatge de persona disponible, plena de coratge i amistat. Gràcies, Salvador.