Les coordinadores i coordinadors dels equips de Pastoral de les nostres escoles el passat dia 2 de març vàrem anar al barri de la Mina de Sant Adrià del Besòs . L’objectiu de la visita era conèixer la tasca que des de més de 45 anys l’escolapi Josep Maria Montferrer fa al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs (Barcelona).

Vam començar per conèixer l’arxiu històric de la Mina i la realitat de fragilitat i vulnerabilitat que l’embolcalla  i sobretot descobrir, pels qui no el coneixiem al Josep Maria, al Montfe com ell ens va dir que els veïns i veïnes li deien amb carinyo. I és que en Montfe és un personatge molt estimat al barri. Mentre anàvem caminant pels diferents indrets, si ens creuavem amb algú, la persona l’aturava i tenia amb ell una breu conversa o una salutació cordial i amical. Per conèixer un indret, cal parlar, cal viure, cal conèixer la seva gent. I en Montfe viu al barri de la Mina i en coneix la seva gent.  I així ens ho va compartir. 

En Montfe ens va fer primer de tot una bona explicació sobre el passat i el present del barri, ens va parlar de la Mina vella, la Mina nova i la mina pija. En un mateix barri s’hi poden trobar tres realitats molt diferents i que moltes vegades han estat amagades a la ciutadania de Barcelona, i més encara dels que vivim en altres ciutats i pobles de Catalunya. 

De fet la Mina té moltes barreres;  arquitectòniques, econòmiques, socials, personals,…, pensades per tapar i camuflar tot allò que no interessa, per segregar i separar a la gent del barri i que en bona mesura han fet que al llarg de la història del barri, els seus habitants quedessin exclosos de la ciutat i de la major part dels seus serveis. La Mina, ha sigut i és encara, una realitat emmurallada, mil històries amagades i per tan desconegudes, una realitat fràgil  i poc entesa.

Amb el treball del Montfe i la feina que fa a l’arxiu històric del barri, es volen recuperar històries, vivències, fonts fotogràfiques, cartes, testimoniatges i demés documents que sinó fos per l’arxiu haguessin quedat en l’oblit i alhora denunciar les injustícies, les mancances de serveis, les condicions de poca higiene, la marginació de la seva gent … 

En Josep va intentar explicar-nos perquè la Mina era i és un barri marginat. La manera de construir el edificis, de tapar el barri a la resta de la ciutadania, de dificultar la seva connexió amb la resta de ciutat, ha afavorit que cada cop més i més que les persones que hi vivien se sentissin marginades i per sobreviure la majoria de les persones haguessin caigut en els negocis il·legals com drogues, prostitució i demés. Cosa que encara els va fer sentir-se més al marge que mai de la ciutadania i que alhora la ciutat i la resta dels seus habitants cada cop s’hi apropessin menys i coneguessin la seva realitat. 

El barri està poblat per grans famílies gitanes, que tenen molts recels i baralles entre si, cosa que dificulta les relacions entre veïns. Un de les grans tasques socials que en Josep Maria hi fa és la d’acollir, ajudar, donar servei i fer costat a les persones del barri que viuen en situacions molt complexes, desafavorides i moltes vegades al marge de la legalitat. Atenent a nens, nenes, joves i adults, homes i dones, sense discriminar a ningú ni jutjar, més aviat aconsellant sobre com millorar les seves condicions de vida, i intentant obrir camins i ponts i trencar les barreres. Per exemple s’hi fa molta feina d’educar a les mares en la importància de la higiene, la salut, la dieta equilibrada, els bons hàbits i la importància de dur a fills i filles a l’escola de manera regular. Tenen una ràdio local i de barri, la única ràdio de Sant Adrià del Besós, on es denuncien les desigualtats, es fa cultura, es construeix identitat. 

Vam passejar pels carrers de la Mina, per les Rambles algunes plenes de gent, i d’altres desertes perquè van ser pensades per ser fronteres i no espais pels ciutadans. 

Llavors ens vam dirigir a la zona del Fòrum, el Fòrum de la incultura,  en deia en Montfe.

Allà en Monfte ens va guiar cap a la història del nostre país, una història que no hem d’oblidar  i que gràcies al seu immens compromís podem reviure.  

Una de les coses que ens va explicar és que on ara està ubicat el Museu blau, en temps de la guerra civil espanyola i el Franquisme hi havia un castell que feia de cuartel per a la guàrdia Civil, situat per reprimir i controlar la població obrera que lluitava contra el Feixisme.

La Guardia Civil tenia la tasca de complir amb les sentències condemnatòries de suposats Tribunals de Justícia del règim, i a la zona dels “parapetos” es van produir molts i molts  afusellaments de veïns i veïnes del barri, la majoria per causes polítiques, afusellaments de persones humils, lluitadores, treballadores que van defensar amb una enorme dignitat, les seves conviccions.  A la zona del fòrum hi ha un mural amb el nom de tots els homes i dones que varen ser afusellats pels guàrdies civils, còpies de les seves últimes cartes a les seves famílies. Un record de la nostra història del nostre país, de la nostra gent. 

Una de les missions de l’arxiu històric de la Mina i d’en Josep Maria Montferrer és recollir dades sobre tots els fets que es desconeixen i que d’alguna manera han marcat la vida del barri de la Mina i també donar-ho a conèixer. Nosaltres vam tenir la sort de poder ser alumnes d’aquesta pedagogia de l’oblidat. 

Moltes gràcies Josep Maria per la teva tasca al barri i felicitats pel ben merescut reconeixement amb la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya. Endavant amb la teva bona feina. 

Rafel Tresserras i Greta Bayó, coordinadors dels Equips de Pastoral d’Olot i Sant Antoni.

Barcelona 18 de març de 2020.