Albert, segurament molts lectors no sàpiguen ben bé en què consisteix fer el Noviciat. Ens ho pots explicar una mica?

  El noviciat escolapi és un any dedicat fonamentalment a discernir la pròpia vocació de seguiment de Jesús segons el carisma de Calassanç que l’Escola Pia va encarnant en cada moment de la història i a cada lloc del nostre món.

Aquest any de discerniment es viu en una comunitat escolàpia constituïda com a noviciat per tal que a ella anem a fer-hi estada els novicis. És a dir, no és una comunitat preestablerta com a noviciat on els futurs religiosos han d’anar a fer el noviciat, sinó que és una comunitat religiosa designada “noviciat” on hi anem a viure els novicis. I hi anem per diverses raons: perquè té capacitat d’acollida (hi ha espai), perquè pot disposar d’un religiós per tal que faci de mestre: l’anomenat “mestre de novicis”. El mestre de novicis es responsabilitza del nostre aprenentatge i també fa el seguiment del nostre progrés. Però sobre tot, quan una casa s’estableix com a noviciat el que es pretén són vàries coses: que els novicis facin experiència d’un exemple de vida escolàpia; que la comunitat estigui en un lloc proper a alguna institució escolàpia amb la que els novicis puguin col·laborar; i, per últim, que la comunitat que acull els novicis estigui ubicada en un entorn senzill.

És a dir, no és una casa qualsevol la que queda establerta com a noviciat, sinó que a més a més de disposar de mestre i d’espai, és necessari que compleixi una sèrie de condicions com ara que el novicis puguin viure el model de vida comunitària escolàpia, que tingui una institució escolàpia a prop, i que estigui situada en un ambient sense ostentacions ni artificis.

En definitiva, es tracta d’un temps on els novicis anem adquirint un coneixement el més precís possible de l’Orde escolapi: tant a nivell teòric mitjançant els documents fundacionals de l’Escola Pia i la vida de sant Josep Calassanç, el pare fundador; però també a nivell pràctic tot col·laborant amb els diferents projectes que la institució tingui en el lloc on s’estableixi el noviciat, així com vivint en una comunitat.

– Perquè a Mèxic?

Doncs ben bé no sabria dir perquè l’Escola Pia de Catalunya ha triat juntament amb la Viceprovíncia de Les Califòrnies establir el noviciat aquí a la capital de l’Estat de Baixa Califòrnia, a Mexicali. Evidentment, s’han hagut de donar les condicions esmentades anteriorment: aquí a Mexicali hi ha espai per acollir-nos de tal manera que els novicis podem tenir un exemple de vida comunitària; la casa està situada en un entorn humil i té a prop una escola amb la que podem col·laborar; i també disposem d’un religiós que ens fa de mestre: el P. Salvador Riera, Sch P.

Una altra circumstància bé podria ser que dels quatre novícies que conformem el noviciat, tres, Wilver, Javier i Joel, ja vivien a Los Ángeles (Califòrnia): és més fàcil i econòmic traslladar una persona una gran distància (des de Catalunya a Mèxic), que tres (des dels Estats Units a Catalunya). Però la raó de fons l’ignoro.

El que sí és nou, una autèntica novetat -i en aquest sentit bé es podria dir que estem fent història dins l’Escola Pia- és que la Viceprovíncia hagi pogut crear un noviciat propi. Això no vol pas dir que abans no hagin hagut vocacions, sinó que les anteriors vocacions escolàpies havien realitzat el noviciat a Celaya (Guanajuato), a la Província escolàpia de Mèxic.

En aquest sentit, el nostre mestre de novicis, el P. Salvador, en un text publicat al web de la Viceprovíncia de Les Califòrnies (https://epiacalifornias.org/) afirma el següent:

És un gran repte per a la Viceprovíncia [de Les Califòrnies] l’iniciar aquest noviciat en el qual es compromet tota la Viceprovíncia i cadascun dels religiosos. Tots ens hem de sentir corresponsables de la formació que rebin aquests novicis, junts continuarem donant vida a la vocació escolàpia que hem rebut de Calassanç i que ens ha anat arribant a través de tants escolapis que ens han precedit en aquest lliurament als nens i joves especialment als més necessitats.

El quatre novicis som doncs ben conscients de la importància que té per a un orde religiós obrir un noviciat i ens sabem responsables de ser els primers a fer el noviciat a la Viceprovíncia de Les Califòrnies.

– Què creus que aportarà Mèxic al teu noviciat en concret? Afecta el context social? 

Ser a Mèxic durant tot un any m’aportarà una nova experiència molt més profunda i enriquidora que la de l’any passat quan només vaig ser-hi un mes. No és el mateix ser-hi durant un mes que viure-hi una temporada més llarga. Tampoc és el mateix venir com a voluntari durant mes, que venir a fer el noviciat.

Evidentment, el context social afecta. Però no només pel que fa al noviciat, sinó qualsevol activitat que hom realitzi: el des d’on es facin les coses és ben important. I si tenim present que estem parlant d’un temps de formació, m’atreviria a dir que encara més.

En aquest cas, considero que és important ser aquí a Mèxic perquè és una forma molt clara d’experimentar en la pròpia pell el que viuen les nenes i els nens més vulnerables d’aquesta part del país. Per exemple, no és el mateix que et diguin que “avui a Mexicali arribarem als 52ºC” que ser al lloc i patir el mateix que les famílies empobrides de Mexicali. Viure al costat dels més vulnerables de la societat et garanteix una perspectiva de la realitat més autèntica.

– En general, aquells qui no estiguin en contacte amb la vida religiosa, pot sorprendre que algú comenci un noviciat i triï aquesta opció de vida. Però encara crida més l’atenció quan algú ho fa a certa edat. Què els diries en aquest sentit?

Aquesta ja és una pregunta més personal. La resposta, per tant, també ho hauria de ser. Val a dir que em trobo a gust seguint la petjades del Crist des del camí obert per Calassanç, un camí de servei als més vulnerables de la societat. I, tot i que l’Escola Pia ofereix diferents modes de col·laborar en els seus projectes a favor de l’educació de la infància i la joventut, personalment opto per la vida religiosa perquè entenc que aquesta forma de vida m’ofereix l’oportunitat de fer una entrega total al Senyor de la mateixa manera que ho va fer Jesús. Entrega total de la meva persona que s’ha de fer més evident mitjançant el compromís dels consells evangèlics -els coneguts vots religiosos. Vots que, si Déu vol, assumiré en finalitzar el noviciat. I també, és clar, perquè trobo molt valuosa la vida en comunitat.

En definitiva, no hi ha cap argument de pes, doncs si bé tots els implicats en l’Escola Pia, tota la família escolàpia, anem seguint el Crist des del carisma calassanci, l’opció de fer-ho des de la dimensió específicament religiosa és només un tema de vocació, de sentir-te cridat i estar disponible, i trobar-te a gust. De fet, sempre m’ha impactat molt el testimoni dels i les religios@s que he tingut l’ocasió de conèixer. I d’aquí, potser, em neix la vocació a la vida consagrada.

Ingressar en la vida religiosa, en el meu cas als 59 anys, deixa en evidència que era un tema que sempre havia estat present al llarg de la meva vida però que d’alguna manera quedava supeditat -o, per millor dir, condicionat-, a altres realitats. No ha estat fins ara que, lliure de les subjeccions que m’ho impedien i després d’un temps de discerniment i acompanyament espiritual amb el P. Josep Mª. Rierola Sch P, he pogut comprometre’m de ple. De fet, però, fa molts anys ja havia estat vivint en una comunitat escolàpia. I des d’aquells dies passats que m’he dedicat a l’educació del jovent. Ara, doncs, el meu ingrés en el noviciat es pot veure com aquell “retorn” del Fill pròdig de la paràbola de l’evangeli de Lluc (Lc 15,11-32) -sempre mantenint les distàncies, és clar!

– I perquè Escolapi?

Perquè en algun moment de la meva vida vaig sentir el següent missatge de Calassanç:

“I ja que professem ser autèntics Pobres de la Mare de Déu, en cap circumstància menysprearem als nens pobres; sinó que amb tenaç paciència i caritat esmerçarem esforços en enriquir-los de totes les qualitats, estimulats especialment per la Paraula de el Senyor: ‘El que vau fer amb un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu’” [Mt 25,40] (Constitucions de Calassanç, n.4 i Constitucions de l’Escoles Pies, n.7).

Així doncs des que vaig conèixer aquest missatge, i donat que, sempre que he pogut, m’he dedicat professionalment a l’àmbit de l’educació i acompanyament del jovent -dedicació que he tingut la sort de poder exercir tant a escoles com a parròquies- era bastant fàcil que acabés optant per seguir a Jesucrist segons el carisma de Calassanç. Ben bé es podria dir que el carisma calassanci m’ha estat acompanyant d’una manera constant al llarg de la meva vida.

Evidentment, en prendre aquesta decisió, també cal tenir present el testimoni dels pares escolapis que he conegut. Un testimoni tan atractiu com atraient.

– Quan i com vas decidir iniciar aquest camí?

Doncs ara fa uns 10 anys vaig sentir que era el moment oportú d’iniciar un camí que feia temps estava ajornant. Després d’un període dedicat a fer classes a secundària, vaig començar a fer experiències de voluntariat social internacional per diferents països llatinoamericans.

El 2010 faig estar a Guatemala amb l’Ong Fe i Alegria dels pares jesuïtes; el 2012 vaig anar amb l’Ong Enllaç Solidari dels pares claretians a la missió que tenen a Guajarà Mirim (Rondônia, Brasil). Impactat per aquestes experiències, durant el curs 2011-12 vaig participar en una formació de Voluntariat Social Internacional impartida per Volpa (Voluntariat Pare Arrupe) al Casal Loiola de Barcelona. Acabat el curset i ja finalitzant l’any 2012 des de Volpa se’m va oferir de fer un voluntariat de llarga durada (un any) amb el món indígena, a Guamote (Riobamba, Equador) també amb l’Ong Fe i Alegria.

En tornar a Catalunya, l’any 2014, vaig començar un treball de discerniment acompanyat i d’autoconeixement que va desembocar en demanar l’ingrés a l’Escola Pia, l’any 2019. Així, durant el curs 2019-20 vaig fer el prenoviciat a la comunitat escolàpia de la parròquia del Carme de Barcelona i enguany soc aquí a la comunitat de Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic) fent el noviciat amb altres tres novicis procedents de Los Ángeles (Califòrnia, Estats Units).

– Com conjuga la teva vida anterior en tot aquest procés?

Doncs, com ja he dit abans (disculpeu la repetició), des que vaig conèixer el missatge de Calassanç citat anteriorment, juntament amb el testimoniatge actual d’alguns pares escolapis, de les experiències que he tingut ocasió de viure a l’anomenat Tercer Món apuntades a la pregunta anterior, i després d’observar que la meva vida no s’ha allunyava gaire de l’àmbit educatiu, vaig veure que havia una certa continuïtat entre la meva vida passada i l’actual. D’aquí que fer el pas de comprometre’m amb la vida religiosa comunitària escolàpia no signifiqués un salt al buit, ni tampoc trencament brutal amb la meva vida anterior. En certa manera, hom podria dir que tot conduïa -la mà de Déu, diran alguns lectors- a optar per iniciar el camí de religiós escolapi.

– Quin és el canvi més gran que creus que estàs vivint o que viuràs arrel d’això?

Si bé acabo de parlar d’una certa continuïtat en la meva vida, gràcies a aquesta nova qüestió, puc parlar-vos ara dels canvis, del trencament que significa ingressar a la vida religiosa. No obstant, més que de canvi, jo parlaria de canvis. Canvis viscuts amb suavitat, tendrament, no pas d’una forma brusca.

El canvi més gran i segurament més evident és el pas de viure sol a casa meva a viure en comunitat.

Un altre canvi, l’identificaria amb el pas de no tenir cap altra guia que la meva sensibilitat cristiana vers els més desfavorits de la societat, a seguir el guiatge que proporciona Calassanç. No vull pas dir que la guia de Calassanç sigui diferent a la de l’evangeli de Jesucrist, sinó que ara puc fer el mateix que intentava fer diguem-ne “per lliure”, des d’una institució que reuneix en si mateixa els valors evangèlics amb el món de l’educació.

Més canvis: la disponibilitat tant de temps i espai, com de la voluntat: abans obeïa a l’horari propi de la meva professió ara, en canvi, haig d’estar disponible per a servir allà on digui un altri (el germà escolapi responsable de l’Orde), durant el temps que calgui i fent el que toqui fer allà on sigui enviat per tal de tenir cura de la formació dels nois i noies empobrits.

I a banda d’aquesta obediència / disponibilitat, també cal tenir presents com un canvi ben significatiu a la meva vida, els altres dos consells evangèlics de pobresa i celibat que des de ja estic començant a viure en el si de l’Escola Pia

Gràcies per aquesta entrevista Joana! Trobo que ha estat una molt bona oportunitat per donar a conèixer com Déu va guiant les nostres vides. Una abraçada per a tu i per tots i totes que ens llegeixen.