L’Escola Pia és una institució… viva. Es mou, creix, crea… gràcies al batec del seu alumnat i famílies, dels educadors i educadores, de les persones usuàries de les seves fundacions, del voluntariat, de l’antic alumnat i de totes aquelles que formen part de la seva comunitat, compartint valors com l’empatia, la solidaritat o el fort desig de transformar el nostre entorn. I en temps de crisi com els que vivim, la força d’una xarxa es demostra tenint cura els uns dels altres. Neix la Xarxa de Suport Mutu, un espai virtual en què compartir necessitats i oferiments de reforç acadèmic, activitats de lleure, acompanyament emocional o en el dol, entre d’altres possibilitats. Si busques, si  necessites, si ofereixes, si tens… o si vols només fer-nos una consulta, endavant! Entre totes i tots, ens en sortirem. Parlem amb l’Olga Canet, presidenta de la Federació d’AFA de l’Escola Pia, el Joanjo Rios, president de l’AFA de l’Escola Pia Sabadell, i en Jordi Vilà-Font, responsable de l’Àrea de Participació, perquè ens en donin algunes pinzellades.


Com neix la Xarxa de Suport Mutu?

Joanjo Rios: L’Escola Pia com a comunitat, si parlem en nombre de persones, la formem més de 20.000 alumnes i les seves famílies, si sumem els mestres, si sumem… Parlem d’una comunitat de 100.000 persones! La interacció entre els membres defineix una comunitat. Des de fa temps parlem de coses que podem fer per activar-la. Ara, vivim un moment complicat. Som i el vivim molta gent: de quina manera ens podem apropar a les necessitats més importants? La Xarxa de Suport Mutu ens ho permetrà:  s’aprofitaran recursos que ja existeixen, com  per exemple l’Agència de Col·locació de l’Escola Pia i els seus professionals. La crisi ens ha ensenyat que ens hem d’adaptar a moltes coses, al teletreball, a la incertesa… Si pertanys a una comunitat que actua i fa un pas, cohesionada, tota ella es pot ajudar. Pot ser una eina de gran valor.

Olga Canet: La Xarxa ve de molt lluny. Recordo a la trobada AFA Escola Pia Calella quan ens van venir a presentar la Xarxa EPC, que llavors no tenia ni nom, i que després va ser la xarxa 1597 d’antic alumnat. Altres iniciatives de tots i per a tots? La Pia and Go, on les famílies ens hem trobat per una causa. A la Xarxa de Suport Mutu ja anem més enllà: ara ens trobem per ajudar-nos els uns als altres. Amb l’Àrea de Participació, amb el Jordi al capdavant, tot pren força. Una idea, una idea, una idea… hem anat sembrant. El coronavirus ha fet accelerar aquest suport entre nosaltres i neix aquesta iniciativa concreta. I és una oportunitat: famílies que potser no li donarien importància al fet de pertànyer a la nostra comunitat ara li’n donaran. Tots compartim valors i portem els fills i filles a Escola Pia; això té una força i un valor. Ho hem d’aprofitar! Hem de fer saber a les famílies que hi són, que formen part d’una xarxa gran.

Jordi Vila-Font: Efectivament, som una xarxa molt gran! Treballar plegats sempre dona fruïts! Les AFA han estat un pilar important d’aquesta iniciativa, que va dirigida també a alumnat majors de 16 anys, antic alumnat, educadors i educadores, monitors i monitores de Lleure Turull o de MOU-TE, professionals… La Xarxa Suport Mutu neix en aquest temps de crisi i confinament però això li dóna més sentit, la fa més forta. 

Una iniciativa de les AFA i la institució…

Olga: De vegades tens inquietuds, se’t fica una idea al cap… jo sóc de les que pensa que més val dir-ho. A les trobades d’AFA, les persones que hi anem som de tarannà similar. És maco trobar-nos perquè surten idees interessants i boniques. Algú salta i dóna una idea. El Jordi, que en forma part, fa molt temps que va escoltant. Aquesta és la clau: compartir idees, xerrades i després, es va concretant. És engrescador veure que aquestes propostes de les famílies es tenen en compte. Es tenen en compte i a sobre les posen en marxa. La institució valora el que aportem! Surten idees i es fan realitat. Aquest n’és un exemple…  

Joanjo: Les crisis fan sortir el millor de les persones. Hem vist veïns que no es coneixien i portaven el menjar als avis del tercer, gent que s’ha posat a fer mascaretes o a la policia anar als hospitals a tocar la sirena… Aquesta crisi ens ha fet recordar les coses petites que no són tan petites. La nostra feina, família, veïns… Val la pena que reflexionem sobre tot això amb la nostra comunitat: els nostres fills conviuran 15 anys, potser s’acabaran casant… Tota iniciativa que vingui de la comunitat, benvinguda! Ara cal fer esforç perquè les famílies s’hi posin! Cal detectar els referents. En una escola, en l’educació dels fills i filles,  el més important és l’exemple que donem als fills, que donem als alumnes.  Quin millor exemple que ser activista en el que creus! 

Jordi: Per a l’Escola Pia és un goig poder fer comunitat amb les famílies. La millor manera d’educar és donant exemple i compartir amb les famílies una xarxa de suport mutu ens permet fer viure els nostres valors de cooperació, solidaritat, arrelament, … a tots els racons. Ens cal ser comunitat educativa i les famílies hi tenen un paper important, sense elles, sense la seva col·laboració no es pot portar a terme el projecte pedagògic de l’Escola Pia, ja que ells són les qui l’encarnen i aprofundeixen amb els seus fills i filles. Per això aquesta xarxa té un valor molt especial, especial per a tots perquè encarna el projecte compartit!

En què dona suport la Xarxa?

Olga: En una cosa tan senzilla i alhora tan immensa, un té una necessitat i un altre pot oferir resposta. El Joanjo ha parlat de suport laboral però també tenim qui pot necessitar classes de repàs o qui pot explicar virtualment un conte als fills petits. També s’ofereix suport en el dol ja que no hem pogut acompanyar els familiars que han mort… L’esperit és aquest: dir el que necessites i a veure si tenim la sort que algú de la nostra comunitat et pugui donar suport. Volem trobar el match!

Jordi: La Xarxa se sustenta en les nostres fortaleses i sense perdre de vista la missió. La nostra raó de ser és l’educació. Portem 400 anys fent-ho! I educar no és només ensenyar dibuix o català, que també, sinó acompanyar joves i infants, oferir espais de lleure o cultura… sobretot a aquells i aquelles que més ho necessiten. I no només infants i joves. Així que oferim tres espais d’intercanvi: l’educatiu –reforç escolar o en el lleure-, l’emocional i el laboral.

Joanjo: Les tecnologies ens estan permetent arribar on no arribem. M’apunto en un lloc perquè parlo xinés, des de Sabadell i un professor de Vilanova no es pot comunicar amb un alumne perquè parla aquell idioma, i mira, contacten i s’ajuden.  Les xarxes han revolucionat el món. 

Com pots formar-ne part?

Jordi: Per formar-ne part només cal que hi vulguis ser. Vull dir que som una comunitat oberta i que fem xarxa amb tothom qui vulgui oferir el que té i demanar allò que necessita. Per tant, vés a la pàgina web de l’Escola Pia, i apuntat a la xarxa de suport mutu. ( https://www.escolapia.cat/suportmutu/ ) Aquí trobaràs tota la informació i et podràs apuntar. No t’ho pensis dues vegades, t’hi esperem! 

La Xarxa neix en confinament… el sobreviurà? Continuarà després?

Joanjo: Avui, la institució posa els seus recursos, esforç, imatge… en pro de la comunitat.  Aquest era l’objectiu de Calassanç, no? L’Escola Pia va néixer arran d’una crisi: un desbordament del riu, nens sense escola… i ara? A veure què passa. Serà important la participació: si tothom creu que és important, que val la pena, la Xarxa continuarà. El que més ens importa en la vida són les coneixences. Ho deia el doctor Broggi: la importància de la relació. Si ens comuniquem fem comunitat. Des de la implicació de la família, si ho fan seu, pot tenir molt recorregut i podria tenir repercussió a nivell mundial. 

Olga: Jo no havia fet mai una videotrucada. Abans deies videotrucada i molta gent sortia corrents. Ara, ens hem espavilat gairebé per obligació. Si fa tres mesos haguéssim plantejat un voluntariat a través d’una videotrucada… ningú s’hi hagués apuntat. I ara sí! A mi em faria il·lusió que es creés una dinàmica i continués. Anirem veient com va! És un moment ideal perquè ara ja sabem com funciona una videotrucada, no? Ja no queda ningú que no ho sàpiga!

Com diem a tots i totes que s’apuntin? Com els engresquem?

Olga: Entra a la web, llegeix el que t’expliquem i… apunta’t a l’opció que vulguis.

Joanjo: D’aquesta crisi hem après que hem de donar gràcies pel que tenim, som i podem oferir. Apuntem-nos a la xarxa que ens ajudarà a nosaltres i als altres. 

Olga: De fet, de vegades ets sents millor quan dónes que quan reps.