“Avui, trobo en mi uns valors molt bons que costen molt de trobar i que són els que em van compartir a l’Escola Pia. Quins? Una manera de tractar els altres amb respecte i preocupar-me per ells, el meu interès per involucrar-me en la societat o pel medi ambient…” afirma en Marc, estudiant universitari i antic alumne de l’Escola Pia d’Olot. L’Oriol, estudiant de primer de Dret i antic alumne de l’Escola Pia de Tàrrega, assegura que “la relació, el feeling que teníem entre els alumnes i els mestres de la nostra escola no els he tornat a trobar” i la seva companya de classe de primària i secundària, la Mireia, està d’acord: “la nostra era una escola molt familiar i estàvem més units que a la resta d’escoles de la zona”. En Marc apunta que, a Olot, també era així: “el tracte professor i alumne estava marcat pel respecte. Però a més, anava més enllà, ens coneixien com a persones i no només com alumnes”. I en Roger, d’Escola Pia Igualada i estudiant d’Economia, va voler destacar “els valors però també els bons consells” que li van donar els seus professors i que encara tracta d’aplicar en la nova etapa acadèmica i vital que viu.

Aquests quatre antics alumnes, juntament amb 9 més, van participar de la Primera Trobada Alumni per antics alumnes de l’Escola Pia Olot, Escola Pia Tàrrega, Escola Pia Balaguer i Escola Pia Igualada celebrada a l’Escola Pia Diputació. Organitzada per l’equip del 15/97, xarxa antics alumnes de l’Escola Pia, va tenir lloc el passat dimecres. L’objectiu? Reforçar un sentiment de comunitat que, com reconeixia la Sandra, de l’Escola Pia Olot i psicòloga, ja existeix entre els alumnes d’una mateixa escola però “seria bo crear amb les altres escoles de l’Escola Pia”. Descobrir tot allò que ens uneix i continuar enfortint el vincle amb la institució més enllà de les aules.

En Marc, l’Oriol, la Montse, la Sandra però també l’Aina, el Roger, el Pau, el Guillem, el Lluc, el Marc, la Irene, la Laia, la Georgina i el Lluc van assistir-hi a la trobada perquè, a priori, comparteixen tres coses: haver estudiat a una escola de les quatre Escola Pia citades, ser estudiant universitari i haver-se mudat a Barcelona a viure.

Dimecres però, van descobrir que en comparteixen moltes més: una manera de mirar el món i d’implicar-se, un entendre l’altre amb respecte i un desig de transformació. Com va compartir en Lluc, a l’escola van aprendre “a treballar el sentit de la responsabilitat i no només a classe. També fora d’aules, a treballar el compromís a través d’activitats com l’ escola verda, el grup de teatre…” I la Georgina va destacar el viatge que va fer amb uns professors al Senegal per conèixer els projectes escolapis com un moment especial, iniciàtic.

Durant la sessió, en que van compartir els seus records d’escola però també tot allò que avui encara porten amb ells des de llavors, la petjada escolàpia, els van acompanyar en Rafel Tresserres, professor de l’Escola Pia d’Olot i en Miquel Àngel Zarza, director i antic alumne de la mateixa escola, qui va assegurar que l’escola té moments bons i dolents però, amb perspectiva i mirada justa, “ha pogut més el que m’ha aportat que el que no. La suma és bona. I ara, que sóc treballador de l’Escola Pia de Catalunya, he descobert que hi ha gent meravellosa i amb qui comparteixo moltes coses a la resta d’escoles de la nostra institució. Crec que seria bo que, com alumnes, també poguéssiu experimentar aquesta diversitat i comunitat”.

Per això, se’ls va donar a conèixer totes aquelles opcions que els ofereix l’Escola Pia a Barcelona per mantenir i enfortir el vincle que comparteixen amb la institució: cursos de formació amb adhara, voluntariats a les diferents fundacions o lleure Turull, entre d’altres.

I com que si alguna cosa destaquen tots ells i elles són les ganes d’implicar-se que van aprendre a l’escola… crearan una comissió per organitzar una festa de benvinguda, la propera tardor, per a tot l’alumnat de l’Escola Pia que, com ells fa un temps, deixaran la seva ciutat i arribaran a Barcelona a estudiar cicles FP o un grau universitari.

La comunitat continua enfortint-se.