“10 lliçons per a un ús ètic, saludable i responsable de les tecnologies digitals” aquest és l’assaig que ha guanyat la XXX edició dels Premis Joan Profitós que organitza anualment la Fundació de l’Escola Pia. En Miquel Àngel Prats és Mestre, Psicopedagog i Doctor en Pedagogia per la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull de Barcelona. Actualment, és professor titular de tecnologia educativa a la FPCEE Blanquerna (URL). És també investigador responsable de la línia eduTIC del Grup de recerca consolidat PSiTIC (Pedagogia, Societat, Innovació i TIC).

A més a més en Miquel Àngel és antic alumne de l’Escola Pia Nostra Senyora i l’autor de l’assaig guanyador d’enguany. 

L’assaig ha guanyat la XXX edicio dels Premis Joan Profitós.

Estic molt content! He de confessar que ja li anava al darrera. Feia anys que m’hi volia presentar però he estat molt de temps vinculat a l’àmbit de la gestió i la direcció i no m’ha permès poder recollir i endreçar tota la informació; Perquè la veritat és que comporta temps. Finalment, l’any passat vaig deixar la direcció del Grau d’Educació Infantil de la Blanquerna i va ser quan hi vaig veure l’oportunitat.

Estic molt satisfet o sigui que moltíssimes gràcies!

De què ens parla l’assaig?

La idea era poder fer un recull de tot el que tenia escrit d’ençà d’uns quants anys. Hi ha una expressió de l’Alta Ribagorça que vaig voler aprofitar en l’assaig que són els “Releus”. Releus és aquesta expressió que s’utilitza per a poder parlar d’aquell menjar que va quedant a la nevera al llarg de la setmana i que aprofites el diumenge per a sopar.

He volgut ser honest i ja ho anunciava en la introducció, que el que faria serien uns releus al voltant de l’ús responsable de la tecnologia.

Al llarg del temps, veig a mestres, educadors, pares i mares molt confosos al voltant d’aquesta qüestió i em plantejava quines serien les 10 qüestions més importants que en aquests moments seria necessari comprendre per poder donar una mica d’orientació a aquestes persones que estem en contacte amb adolescents i infants.

Un tema de rabiosa actualitat precisament ara, en moments de quarantena, en què fem un ús molt més elevat de la tecnologia.

Que consti en acta que quan jo vaig presentar l’assaig no en sabia res, encara de la pandèmia i que no hi tinc res a veure (riu). 

I en el fons vaig pensar, “vols dir que bona part del que expliques potser ja està molt sabut?” Però precisament aquests dies, després de saber que havia guanyat el premi, he estat rellegint l’assaig i redescobreixo que en aquests moments tot això s’ha posat de manifest i que segueix sent molt necessari.

L’assaig es divideix en tres grans parts. 

Si, vaig voler separar en tres grans blocs que em permetessin focalitzar bé tres grans tipus d’informació que volia reflectir en el treball.

En primer lloc és molt important comprendre el moment que estem vivint. Cal tenir la ment oberta sobre on som i on ens trobem i per tant, aturar-nos un moment. Parlem molt de dades i de números perquè cal contextualitzar.

El segon gran apartat parla de tota l’autonomia que cal tenir davant l’entorn digital: com busquem informació, què ens cal saber per comunicar-nos en l’entorn digital o per distreure’ns digitalment.

I en el tercer apartat feia menció al benestar i la seguretat digital. En aquest sentit, en primer lloc veiem com ens podíem protegir davant dels aparells. Com tenir autoritat moral davant dels aparells digitals. També parlo del concepte de “dieta digital”, que avui dia jo crec que ens pot ajudar a molt a no augmentar més la connexió i sobretot que ens cal desconnectar per a contactar.

A qui va dirigit aquest assaig?

Jo sobretot he estat pensant en educadors en general. Parlo de pares, mares, mestres, professors, avis… Totes aquestes persones que probablement aquest fenomen digital se’ls fa una muntanya. De tota la informació que hi ha, poso al seu abast deu punts bàsics.

He de confessar que em vaig inspirar amb el títol del llibre de “21 lliçons pel segle XXI”. Vaig pensar que era bona idea proposar 10 qüestions que donessin pistes a aquest perfil de persones que els permetés posar-se al dia ràpidament. 

En què “pequem” més amb la nostra relació amb la tecnologia digital?

Sovint, desconeixem tot el que suposa estar, com ho estem, seduïts per les tecnologies. Per això la primera lliçó la marco molt en posar números, dades. Per poder fer-nos una idea de la magnitud del que està succeint. A quines edats immergeixen els infants en aquestes tecnologies digitals. Per què cal tenir coneixement d’aquestes dades? Perquè l’adult hi ha d’estar present.

Parlem molt del terme “nadius digitals” tanmateix molts potser estan més orfes que mai, perquè no tenen una persona al costat que comprengui aquesta tecnologia. 

També, el fet de tenir en compte que per aquests infants o joves, la seva realitat virtual, a les xarxes, per exemple l’Instagram, és una continuïtat, una extensió de la seva vida real. Així com nosaltres ho separem molt, per ells no hi ha distinció. Entendre aquest fenomen també és important. Aquest marc mental ens diferencia generacionalment.

Què t’ha portat a escriure aquest assaig?

Vaig tenir la gran sort d’haver estudiat a l’Escola Pia Nostra Senyora i els meus inicis del món tecnològic s’inicien allà. A partir d’aquí ja vaig entrar en el món de la programació i de la tecnologia educativa i l’estudi de la pedagogia ha sigut el meu camí.

Durant tots aquests anys he anat recollint molta informació i participar en molts projectes diferents m’ha ajudat molt. Al final, em vaig acabar d’animar veient que un dels objectius que encara cal acomplir és el d’apropar la tecnologia i fer-la una mica més càlida als infants i adolescents. I sobretot, fer-ho amb una mica de criteri.