L’Escola Pia Luz Casanova fa 10 anys de 64 (entrevista amb el director)

/, Papers/L’Escola Pia Luz Casanova fa 10 anys de 64 (entrevista amb el director)

L’any 1954, la Congregació Apostòliques del Cor de Jesús va construir una escola al barri del Verdum, de Barcelona. El curs 2008-2009, l’Escola Pia de Catalunya va acceptar de continuar la seva tasca educativa i transformadora, assumint la titularitat del centre.  Parlem amb Jordi Vilà-Font, escolapi i actual director gerent, sobre l’Escola Pia Luz Casanova, la seva història i el seu futur.

 

Ens vau convidar a celebrar 10 de 64. Què significa per a vosaltres? 

Celebrem deu anys de presència escolàpia al barri i 64 donant servei al Verdum, el nostre barri. Deu anys d’Escola Pia perquè fa temps en va sortir l’ocasió: li van fer una proposta al Jaume Pallarolas, que era continuar amb una escola que les Dames Apostòliques del Cor de Jesús havien inaugurat feia 54 anys. El Jaume, que era una persona que es mirava totes les estadístiques i plànols, va anar a visitar el barri i l’entorn. Va dir: “Aquesta és una escola molt escolàpia”, i allà va començar un somni compartit, institucional. Durant 10 anys l’Escola Pia ha apostat, una aposta claríssima, al costat dels més necessitats. Algú em comentava que amb el temps hauríem de posar el nom d’Escola Pia Jaume Pallarolas a la nostra escola. Tot i que no estaria gens malament, creiem que mantenir Luz Casanova -nom de la fundadora- és un record, dóna una raó de ser al que ha fet l’escola al barri durant 64 anys. Es diu aviat, però al Verdum 64 anys són molts anys.

Què celebrem…

Celebrem que portem deu anys transformant, donant servei, acompanyant joves… deu anys al costat de qui més ho necessita i llegint les necessitats d’aquell barri, per donar-hi resposta. Per tant, no han sigut deu anys d’arribar aquí i seguir fent el que fem. Han sigut deu anys de transformació, d’acollida, de lectura de la realitat, d’anar pel barri amb els ulls ben oberts per ajudar a pal·liar les necessitats ja sigui des de La Rotllana, muntant un PFI, denunciant alguna situació d’injustícia… Deu anys d’aliances amb la Fundació Pare Manel, amb altres escoles del barri, amb les públiques, deu anys d’estar presents al pla comunitari, de treballar colze a colze amb l’agència de salut pública i fer un diagnòstic de salut dels barris, deu anys de treballar al costat de l’associació comunitària i de compartir somnis amb l’associació de veïns, d’aixecar la mà quan alguna cosa no anava prou bé i de protestar o manifestar el nostre desacord a l’ajuntament. Han sigut deu anys d’intensitat i molta feina aquí, al nostre barri, a la nostra escola.

 

Qui forma ‘la família’ Luz Casanova?

Per començar, els alumnes, aquests gairebé 400 nens i joves que se’ns confien. amb una vitalitat enorme, amb ganes de créixer, jugar, compartir. Però l’Escola Pia Luz Casanova també són les famílies que hi ha al darrere, el teixit social, de persones que any rere any vénen i et diuen: “Jo vaig estudiar aquí, vull que el meu fill o filla comparteixi aquests valors, aquesta manera de veure i entendre el món, aquesta solidaritat”. Darrere d’això, hi ha una comunitat de professors i professores amb molta vocació i ganes de fer coses i tirar endavant, de donar resposta a cadascun dels alumnes. Juntament amb ells i les famílies, els docents s’impliquen en la comunitat. Però també en formen part la gent del barri que s’estima l’espai i comparteixen amb nosaltres el dia a dia.

Escola Pia Luz Casanova no s’entén sense el seu barri. I el seu barri sense l’escola. Si haguéssim d’explicar el Verdum a algú d’Olot o de Calella, com ho faríem?

És un barri de tercera generació. Fa 100 anys no existia. De fet, fa 70 gairebé tampoc. És un barri d’una gent que va arribar per forjar-se la vida, un futur… Gent que estava en barraques a la Diagonal, a la Meridiana o al Somorrostro. Quan el govern de torn decideix traure’ls d’un espai vital, d’allà on havien començat a construir la seva vida, els porten al Verdum i els posen en unes casetes ben petites. Us diria que era un barri de casetes petites, de 30 metres quadrats, on hi vivia tota la família. Famílies que van haver de fer molta vida de carrer, amb cases tan petites!, i això no sempre és fàcil. Les necessitats econòmiques van ser moltes; les crisis, especialment l’última, han afectat d’una manera enorme… Va ser un lloc propici perquè passessin materials com drogues o estupefaients, que van fer molt mal al barri en els 70 i 80. Aquí viu gent que s’ha fet a si mateixa, que ha treballat moltíssim… Als nostres alumnes, les seves famílies, treballadores i amb pocs estudis, els condicionen. Les expectatives que tenen sobre ells… Al barri quasi no hi ha gent amb estudis superiors. Són gent amb mancances econòmiques molt fortes… Viuen en pisos de protecció oficial o pisos ‘del sindicato’ (gent que treballa a la SEAT, la Nissan, amb un sou digne però de treballador)… Aquesta falta d’expectatives condiciona el sortir de l’escola amb voluntat de fer un batxillerat o d’anar a la universitat. A molts dels nostres alumnes, els pares els diuen: “Si eres buena persona y te ganas bien la vida, ya está bien”. Si alguna cosa ens caracteritza com a educadors és la voluntat de fer una mirada de llarg termini.

 

 

Per què aquesta escola és ara escolàpia?

Entenc que ja ho era. Penso que si Calassanç l’any 2008 hagués passat per allà, hagués dit: “Aquesta escola és nostra”. Segurament, Escola Pia li ha donat estructura, seguretat, li ha validat una manera de fer, ha apoderat els professors i els ha fet entendre que són protagonistes de tot això. Són els nous Sant Josep Calassanç, els nous transformadors o somiadors d’un món millor per aquests alumnes. I ara, els professors, ho estan sabent compartir amb les famílies.

 

Somnis per als propers deu anys

Somio que siguem una escola referent no només per al barri sinó per a la ciutat, que algú del “Luzka” arribi a ser regidor, alcalde o president de l’associació de veïns, amb un compromís social, que s’impliqui en els temes de funcionament comunitari. Somio que l’escola sigui un espai de trobada del barri, on s’hi puguin trobar des dels que ballen sevillanes i sardanes o ball en línia als qui juguen a futbol o els de voleibol. Volem un espai de referència per a les famílies, on puguin venir, s’hi sentin acollits, i sàpiguen compartir i tinguin eines per fer-ho. Volem un espai on nens i nenes siguin feliços per aprendre, amb el nostre model d’innovació pedagògica que és, al final, només una eina per dir “tu com els altres pots arribar tant lluny com vulguis”. Aquesta serà la petita transformació del barri que anirem fent des de l’Escola Pia els propers deu anys. D’aquí a una dècada espero que haurem continuant preguntant-nos quines són les noves necessitats per continuar donant-hi resposta d’aquí a vint anys.

2019-07-11T21:40:16+00:00