“L’objectiu d’avui és cuidar-nos”. Així ha donat inici a la primera sessió de l’Espai de Diàleg i Cures en Pere Vilaseca, de l’equip Pedagògic d’Escola Pia.

Durant la darrera setmana de maig, diferents educadors de les institucions de l’Escola Pia -escoles, fundacions i lleure- han participat d’un espai per compartir sensacions, idees i aprenentatges respecte a les experiències que han viscut durant el confinament. Durant tota la setmana, s’han realitzat en cinc grups diferents, aquestes sessions amb la intenció que cadascú la pugui replicar en els seus àmbits, primer amb els companys per després poder fer-ho amb l’alumnat i els usuaris.

Aquestes sessions han comptat amb la conducció d’en Joan Quintana, director de l’Institut Relacional. En Joan Quintana, acompanya persones de diferents organitzacions en l’àmbit d’educació i salut. És psicòleg especialitzat en processos de transformació al canvi. També ha acompanyat la Neus Calvo, mestre d’educació física i pedagoga. Màster en Educació emocional i l’encarregada de coordinar els projectes de l’Institut Relacional.

Des de l’inici de la sessió, han deixat molt clar que no es tractava d’una formació sinó d’un acompanyament i d’un espai de cures que s’hauran de tenir molt presents en una etapa de desconfinament amb l’alumnat.

“El desconfinament no es pot fer en un dia ni de cop, sinó que requereix un acompanyament evolutiu”. 

Amb aquesta idea, Quintana, ha volgut reforçar que caldrà que els i les educadores estiguin molt presents en l’acompanyament amb l’alumnat i que no hauria de tractar-se d’una sola sessió de cures, sinó que és un procés que s’ha de desenvolupar de manera contínua en el temps.

“Els nens i nenes són els primers que es van confinar. Tot això ho heu d’acompanyar quan tornem, a poc a poc”. 

La sessió s’ha vehiculat a través de 6 conceptes: Cuidar, l’agraïment, la visibilitat, els aprenentatges, la seguretat, el futur.

Cuidar. Caldrà tenir molt present l’ètica de la cura. Durant aquests dies s’ha posat de manifest la importància de cuidar-nos a nosaltres però també de cuidar als altres. Aquest és un acompanyament que haurem de mantenir en un desconfinament. Un acompanyament que ha de ser des de la cura.

L’agraïment. Cal comprendre que hi haurà una doble sensació amb l’experiència del desconfinament. Per un costat, estarem contents de trobar-nos i per tant donarem gràcies de poder estar presents però a la vegada tindrem una sensació de pèrdua important. 

Cadascú ha viscut de forma molt diferent el confinament. Hi ha gent que ha perdut familiars, hi ha persones que hauran patit la malaltia, alguns ho hauran viscut en uns entorns molt complicats o diversos. Agrair també vol dir normalitzar tot el que hem sentit. Cal tenir en compte que “encara que sigui viscut en família, és una experiència individual” ha recordat en Joan Quintana. I també que “l’agraïment i la gratitud, ens permet sentir-nos acompanyats”.

Tots hem viscut un procés evolutiu amb les nostres emocions. Potser hem sentit ràbia, tristesa, confusió, por i també una certa fatiga virtual… Tot això s’ha de dipositar en algun lloc. Per tant, hem de donar un espai per dipositar tot això. Si no donem l’espai, les persones ho lliuraran igualment, però no servirà per cohesionar el claustre, els grups, els equips. I no sabem en quins formats ni cop es reproduirà.

Visibilitat. Des de la mirada relacional aquest és un punt molt important. L’ésser humà té una cerca constant del reconeixement. En aquest procés hi ha gent que ha sigut invisibilitzada: nens amb dificultats d’accedir als espais de trobada amb els seus companys, nens amb estructures familiars complexes, companys que també s’han vist invisibilitzats… Per tant, cal tenir una sensibilitat especial perquè aquestes persones recuperin aquest espai perdut i que els permeti tornar a ser visibilitzats.

També hi ha hagut persones que aquest procés les ha posat més en el centre o que ha fet visibilitzar elements que abans no veiem. Per exemple, pares que han visibilitzat els seus fills i filles, o que han visibilitzat els professors i professores i que abans no ho feien. Per tant, cal fer aquesta reflexió en un procés de desconfinament i detectar aquelles coses que ara hem visibilitzat i També aquelles caldrà visibilitzar en la tornada.

Aprenentatges. Quintana ha diferenciat d’un costat tot l’aprenentatge que han fet els educadors i mestres i d’altre l’aprenentatge que han fet els infants -que potser no tenen res a veure amb els continguts, però que també són molt importants-. Sense dubte, aquests infants quedaran marcats per aquesta situació i parlarem d’una generació.

“Podem fer veure que no hem après res. Podem incorporar-nos tots de nou a l’escola, que tothom torni a la seva aula i, en un temps relativament curt, tothom tornaria en aquesta “nova normalitat”: que tot sembli igual que abans. O podem fer atenció als aprenentatges”. Alguns d’ells encara no ho són del tot conscients. Hem d’aprofitar el moment per reflexionar sobre el que hem experimentat -aprenentatges experiencials-. Aquests aprenentatges, encara que no ho sembli tenen a veure amb l’avaluació, el vincle, la didàctica, la dinàmica dels claustres, l’ús dels processos de digitalització, processos d’adaptació…

“No aprofitar això, és una pèrdua potencial de coneixement que dins d’una educació educativa seria massa contradictori no recollir”. Cal fer un recull d’aquestes experiències que en compartir-les ens ajudin a reconfigurar formes de relacionar-nos en l’acte educatiu.

Els assistents a la trobada, han pogut compartir els seus aprenentatges personals i els han estat comentant conjuntament entre tots els presents a la sessió. Algunes de les reflexions, han sigut les següents:

Què estem mirant exactament dels nens i nenes? Perquè segons el que mirem; veiem. Segons els models de mirada, avaluem; i segons avaluem, aprenem. 

Marc Vendrell “Els alumnes tenen la necessitat de vincle amb els mestres. I molts tenen la necessitat de fer-se visibles”. 

Anna Rigart “Hauríem de tenir memòria. Mentre estem vivint experiències tenim molt clar que hem de repensar l’escola. Cal veure com acompanyem sobretot les famílies més vulnerables”. 

Margalida Asparo “Si al mes d’octubre m’haguessin dit que el mes de març em confinaran l’escola, hauria canviat totalment el que he estat fent aquest temps amb els nens i nenes. Això em fa preguntar-me què faré a partir d’ara; vull canviar el què, el com i el quan… això dóna una nova perspectiva pel que fa a l’educació”.

“Quan tornem els espais seran els mateixos, però les persones que hi haurà a les aules, ja no seran les mateixes”. 

Podrem trobar emocions latents, que no es mostrin encara. Per això caldrà legitimar totes les emocions perquè són eines del nostre cos, tant pels alumnes com del professorat. Caldrà donar espai a compartir-les i reconèixer-les. Caldrà també que tinguem la capacitat de comprendre el que hem viscut. 

Per finalitzar, Joan Quintana, ha volgut fer menció als dos darrers punts que considera importants per tal de fer un bon acompanyament durant els retrobaments. Per un costat ha parlat de la seguretat donant una importància central al fet de crear a les aules una seguretat no només física. Una sensació global que tornem a estar en un lloc segur, amb uns referents que els hi donin seguretat. Seguretat per poder ser, per poder desenvolupar-se i experimentar les seves emocions.

Per altre costat ha volgut parlar de mirada de futur. Tornar a construir, a partir d’aquestes experiències, un projecte educatiu, un compromís, una nova mirada sobre les relacions, els vincles i l’acció educativa.

Quintana ha volgut finalitzar la sessió deixant clar que quan tornem a les aules, els infants i joves s’han de trobar amb “un distanciament físic, no un distanciament social” i que “trobarem molts registres diferents d’una mateixa experiència”.