“En el currículum escolar hauria d’estar la gestió de les expectatives i les emocions” Xavi Barroso

L’Alumni de l’Escola Pia, escriptor i amant de les històries ha tingut una estona per parlar amb nosaltres i explicar-nos el seu vincle amb l’escola.

Escriptor i professor d’escriptura, guionista, professional del màrqueting… hi ha un fil que uneix totes aquestes professions/vocacions? 

Absolutament. Explicar històries forma part de la meva manera de ser i aquest és el fil que uneix totes les meves vessants professionals: com a escriptor i guionista és evident, com a professor d’escriptura ajudo a crear-les, i dins del màrqueting sempre he estat molt relacionat amb el storytelling de les marques (explicar la seva història) i amb les xarxes socials.

Quan i com va néixer la teva passió per les bones històries? De nen? De jove? D’adult?

A casa sempre s’ha llegit molt i sempre ens ha agradat molt el cinema i les sèries, així que de ben petit he sigut lector i espectador. Com a creador també em ve de lluny. Ja de vailet m’inventava contes i els dibuixava com podia o, d’una mica més grandet, escrivia obres de teatre i “obligava” els amics a representar-les a l’hora del pati. Després vaig guanyar alguns jocs florals, experiència que sempre anima molt. El meu primer salt professional va ser a la televisió com a guionista, així que sempre m’he guanyat la vida per aquesta via.

Recordes els primers llibres que vas llegir? 

Mira, no sé per què, recordo un llibre de la Rosa-Victòria Gras d’aquells del Vaixell de vapor, Tuixi, el toixó que feia teatre (en llegia molts d’aquella sèrie), o els del detectiu Flanagan de l’Andreu Martín i el Jaume Ribera. Més o menys a primer d’ESO recordo de llegir Els pilars de la terra i començar, així, a devorar llibres de temàtica més adulta.

“Aprendre que tot té el seu procés i que, just dins d’aquesta veritat, s’hi amaga part de la bellesa hauria d’estar en el currículum escolar”

Quins han estat i són els teus referents literaris?

Sovint em pregunten per referents i, la veritat, és que llegeixo de tot i suposo que m’han influït més d’un centenar d’autors i autores. No sóc gaire mitòman ni fidel com a lector. M’agrada, i així ho recomano a tothom, que agafi qualsevol llibre que arribi a les seves mans i li doni una oportunitat. Si no és una bona experiència, ves pel següent.

Quin és el personatge que t’hagués agradat crear? Per què?

El Xavi adult no ho té clar. Molts. Potser et diria que en Dorian Gray o l’Orlando de la Virginia Woolf. El Xavi adolescent, fascinat aleshores per la ciència-ficció, t’haguera dit que els protagonistes de 1984, Un mundo feliz o Fahrenheit 451. Tot i això, et diria que estic molt content dels personatges que he creat a L’avinguda de les il·lusions i a Nunca serás inocente.

L’escriptor neix o es fa? L’Escola et va ajudar a descobrir el contador d’històries que tens dins? Et va donar eines per ser un bon professional?

És una barreja dels dos. Crec que tots tenim vocacions que apareixen ben aviat i que podem desenvolupar o no. Però també és veritat que un escriptor o escriptora es forja llegint molt, primer, i després escrivint i formant-se. Hi ha una part d’ofici que s’aprèn i es desplega escrivint sense parar i, sobretot, reescrivint moltíssim i escoltant allò que els teus lectors o editors (si en tens) et comenten. La veritat és que en la meva època, molt diferent de la d’ara, no es potenciava gaire la literatura. Tot i això, per escriure has de tenir una bona base de cultura general i aquesta sí que me la va proporcionar l’escola.

Creus que la imatge, l’audiovisual, les històries… tenen espai en l’escola? Quines habilitats, coneixements, calen per fer la feina de guionista o d’escriptor?

Totalment. Haurien de ser un dels continguts clau dins el món de la docència. L’ésser humà ha evolucionat, en part, gràcies a les històries que s’ha explicat a si mateix, als mites que ha creat. D’ençà que som petits, la nostra cosmovisió es forma a partir d’allò que ens expliquen. A més a més, avui en dia els nens i nenes en consumeixen un munt. Ara bé, sobre el com i la quantitat que s’han d’utilitzar a les aules, això ja ho deixo als docents, que en saben molt més que jo de tot plegat.

Vas estudiar a l’Escola Pia Granollers. Entre quin curs i quin curs? Per què vas anar a aquella escola?

Bé, vaig començar a l’escola a primer de pàrvuls i vaig sortir-ne a segon de batxillerat, així que hi vaig cursar tota la meva formació preuniversitària. Vaig anar a aquella escola en concret perquè és la que van triar els pares.

Ens comparteixes records del teu pas per l’escola? 

En tinc molt bon record en general. Com a tot arreu, sempre hi ha coses que no t’acaven d’encaixar, però la meva experiència global va ser molt bona. En general vaig tenir un bon professorat. Vaig sortir, com et comentava, amb una important base cultural genèrica, em vaig sentir sempre acollit i, a més a més, hi vaig fer molts bons amics i amigues, la majoria dels quals encara conservo avui dia.

Un cop vas acabar el batxillerat, quin ha estat el teu recorregut acadèmic i professional? Què en destacaries?

Vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la Pompeu Fabra i, tot seguit, vaig estudiar un màster de ficció televisiva que, aleshores, organitzava TV3, la Pompeu i la UAB. Vaig treballar com a guionista 9 anys i, quan vaig decidir buscar altres vies, vaig estudiar un parell de cursos d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu de Barcelona i vaig fer un màster de Màrqueting Digital a la UAB. En acabar ambdós, vaig treballar tres anys en una editorial al departament de màrqueting i, en deixar-ho, em vaig donar d’alta com a autònom i combino l’escriptura, amb feines de màrqueting i de guió. Què en destacaria? Doncs que sempre he estat molt content amb el que he fet i, quan ja no m’ha compensat pel motiu que sigui, he canviat. Sempre recomano que no s’ha de tenir por al canvi, potser fa el camí més dificultós, però també ajuda a créixer en tots els aspectes.

Quin és el consell -o consells- que t’hagués agradat que et donessin quan eres jove i somiaves en escriure històries?

Bé, no sé si hi somiava. Quan era jove, i no només relacionat amb el món de l’escriptura, m’hagués agradat que m’expliquessin que no s’ha de tenir pressa en la vida, que tot té el seu procés i que, just dins d’aquesta veritat, s’hi amaga part de la bellesa d’allò que experimentem. Crec que no és quelcom que et puguin aconsellar, t’han d’ajudar a entendre-ho d’una manera vivencial i, just això, és quelcom que hauria d’estar en el currículum escolar. Ens haurien d’haver guiat més (com a mínim als que vam estudiar als 90) en la gestió de les expectatives i les emocions.

On et veus d’aquí 10 anys?

Espero que escrivint i aprenent més coses sobre la vida.