Dani Gómez
Antic Alumne Escola Pia Terrassa
Responsable de l’Àrea d’Incidència Política de lafede.cat-organitzacions per a la justícia global

Records d’escola

Sóc de Sant Cugat. Quan havia de fer el BUP, vaig insistir molt als meus pares que volia canviar d’escola. Com que eren amics de l’escolapi Carles Mascaró, vaig entrar a l’Escola Pia de Terrassa a fer el batxillerat, on em vaig convertir en conillet d’índies. La Generalitat de Catalunya va aplicar a 20 escoles el CES, un programa que correspon al 3er i 4t d’ESO actuals i al Batxillerat. Ens ho vam passar molt bé. Cada generació aplicava un programa diferent: nosaltres teníem moltes optatives trimestrals i els professors ens demanaven idees. Recordo fer teatre pels carrers de la ciutat o poesia. Lògicament, vam tenir una selectivitat diferent… El problema va ser a primer de carrera: vaig patir perquè no anàvem preparats per a la universitat. Vam fer història contemporània però no llatí o filosofia. Així que després em vaig haver de buscar la manera de fer-ne.

Venia d’una escola molt conservadora, només de nois i tota en castellà, escrivia sense ni una falta en aquesta llengua! En canvi, no fèiem gairebé res en català. Potser una o dues assignatures en tota la meva escolaritat? I entro a l’Escola Pia de Terrassa… Imagina’t! Era totalment al contrari: les classes en català i alguns companys… feien moltíssimes faltes en castellà. Els escolapis tenien un compromís clar amb el català. 

Sóc d’una família catòlica i tradicional. I allí em trobo amb una escola fresca, oberta, innovadora, amb una visió oberta i alliberadora de la fe. Una escola religiosa però respectuosa: tenia professors marxistes que em feien pensar! L’educació que rebíem era molt activa i actualitzada: en aquell moment, queia el mur de Berlín, i el professor d’història portava sota el braç el diari cada dia a classe. Quin regal! Llegíem les notícies, algú ens explicava el que estava passant i ens ajudava a entendre la realitat, ho vivíem a classe! I tot això en una època, com l’adolescència, que és quan descobreixes el món. 

Descobrint la vocació professional

Jo era de Lletres, ho tinc clar. Però els meus pares, boníssima gent, eren molt de la seva època: valia per a Ciències, se’m donava bé, així que per què fer Lletres? El més normal hagués estat que continués el negoci familiar sense preocupar-me pel que passa al món més enllà del meu entorn directe. Vaig decidir estudiar Enginyeria Forestal i vaig treballar un parell d’anys en aquest sector. Però a l’escola em van obrir els ulls davant la injustícia i em van ensenyar que calia actuar. Així que tenia el cuc de la feina social… no sols per l’escola, és evident que la família, que l’evolució personal també van influir en la trajectòria professional que he tingut.

Porto més de 20 anys en l’àmbit de la cooperació: vaig estudiar el Màster de Cooperació Internacional de la UB. Vaig cofundar i treballar molts anys en l’Observatori del Deute, que al principi tenia la seu a la UPC de Terrassa. Van tancar. Era molt difícil trobar feina en el sector social i vaig decidir fer el Màster de Professor de Secundària. Les pràctiques les vaig fer a l’Escola Pia Sant Antoni, ja veus!

Compromís vital

Coneixia en Jaume Botey des de feia 30 anys. Ens havíem viscut molt! Ens havíem trobat per les acampades del 0’7%, l’any 94-95. Havíem anat junts a Madrid i gràcies a ell vaig descobrir que hi podia haver gent d’Església, que fos d’esquerres, que treballés en barris populars. Llavors vaig conèixer el Somorrostro a través de les vivències del Jaume, vaig entrar al Poble Nou…. per descobrir aquí una altra realitat. En Jaume em va permetre descobrir un món: coneixes gent com ell, o com en Pep Segalés, un altre escolapi, que fan opció radical de vida des de la seva fe. El Jaume mirava el món des de baix cap a l’esquerra. Fins llavors, jo coneixia gent molt catòlica, molt implicada. Molt bé! Des de les parròquies ajudant els pobres i amb un compromís ferm. Però que no es feien preguntes. El Jaume ens ensenyà a fer-nos preguntes, a més: per què n’hi ha, de pobres? Per què existeix, aquesta pobresa? Hem saber les causes que generen aquesta pobresa, les estructures injustes en què vivim i comprometre’ns per fer aquest canvi.

Jo havia sigut voluntari des de sempre i militava en associacions i… feia cert respecte dir que eres cristià perquè en determinats espais no estava ben vist. Amb ell vaig descobrir el cristianisme de base, una etiqueta que compro si ajuda perquè entenguin el nostre compromís. 

Llegat Jaume Botey

En Jaume t’acollia: agafava el millor de tu i et transformava. Ell feia una opció cap als marges i aquí és on me’l trobo jo.

Les persones que hem tingut la sort de conèixer en Jaume Botey, com jo, l’hem compartit… hem quedat marcats! Ara que en Jaume ha marxat, volem continuar amb la seva tasca. I neix el llegat: som la gent que l’hem conegut, que l’estimem, nosaltres som el seu llegat. Volem recordar-lo però no només això: ens comprometem amb la tasca que ell feia i volem continuar-la. 

Tenim moltes idees, molta il·lusió. Som 300 persones interessades, a veure com es va concretant! Què m’agradaria a mi, personalment? Doncs que el llegat adquirís la dimensió de fer coses i donar suport a projectes com el de la llum a Guatemala o a barris de l’Hospitalet, on treballava el Jaume i on tindria sentit continuar. A part, es faran llibres, estudis… 

S’hi pot apuntar qui vulgui! I fer-ho a través de la web. www.llegatjaumebotey.cat La suma de molta gent serà molt potent perquè el Jaume pugui continuar treballant a través de nosaltres.