El Josep Turon va estudiar el CFGS d’Animació i Activitats Físiques i de l’Esport a l’Escola Pia d’Olot. Aquests estudis van permetre-li començar a treballar en instal·lacions esportives i iniciar un llarg camí en l’àmbit esportiu i de la gestió de projectes empresarials. A les xarxes se’l coneix com el ninja del tiempo perquè on comparteix claus per millorar la gestió del temps i trobar l’equilibri personal i professional. Tot un repte!

  • Vas estudiar el CFGS d’Animació i Activitats físiques i de l’esport a l’Escola Pia d’Olot. Com hi arribes?

Bé, jo fins aquell moment no era massa bon estudiant perquè sentia que estudiava massa coses que no tenien una aplicació real. Vaig estudiar el Batxillerat social, vaig repetir primer, i tot i que ja feia coses d’empresa i després he estudiat dos màsters sobre això, en aquell moment no li trobava una utilitat real i no em motivava. En perspectiva, ara també veus que és una edat complicada per prendre decisions sobre el futur…

El meu objectiu era fer el Batxillerat per poder, després, estudiar educació i ser professor d’educació física. Com et deia, però, el Batxillerat em costava molt perquè no li trobava sentit i vaig acabar fent el curs pont per accedir al CFGS d’Activitats Físiques i de l’Esport a l’Escola Pia d’Olot.

  • Com definiries la formació que hi vas rebre? Què és el que et va marcar més?

Doncs mira, amb el pas del temps el que he valorat més ha sigut el tracte humà que vaig rebre a l’Escola Pia d’Olot. Recordo el gran equip de professionals que hi havia a l’escola: la Mila, la Laia, el Ferran… van cuidar molt de nosaltres i jo m’he sentit cuidat al llarg dels anys.

També hi donaven una qualitat d’ensenyament molt bona. Jo que després he anat fent moltes altres formacions valoro molt la quantitat i la qualitat de la informació que es transmet. El Ferran ja ens ho deia: si aneu a la Universitat, veureu que us hi ensenyen coses que vosaltres ja haureu après al CFGS, o que inclús heu treballat més i tot!

  • Esculls Formació Professional… per què? Què buscaves? I què trobes?

La Formació Professional el que t’aporta, sobretot, és que quan després vas a treballar ja tens les eines per poder-ho fer. Et dona una molt bones bases per ser un bon professional del teu sector. A la FP de l’Escola Pia d’Olot hi vaig trobar una altíssima qualitat d’ensenyament i també aquesta part més de tracte humà: la importància de cuidar els i les companyes, la clientela… Aquests valors després també els apliques en la teva vida laboral, i són molt importants.

  • T’hem investigat una mica… i sembla que per tu, els estudis de Formació Professional van ser una llançadora cap a aventures professionals més complexes. Què vas fer després del CFGS a l’Escola Pia d’Olot?

I tant. Aquells dos anys del CFGS d’Animació i Activitats Físiques i de l’Esport a Olot personalment per a mi van ser complexos: venia d’una lesió, no em considerava bon estudiant… I per tant no era el meu moment per estudiar a la Universitat. Així que em vaig posar a buscar feina i vaig començar a treballar a les instal·lacions de la Piscina de la Selva, on vaig anar trobant el meu camí. Com que m’agradava la feina i anava descobrint les possibilitats d’un espai de fitness, piscina, etc. vaig decidir formar-me en gestió d’instal·lacions esportives. Gràcies a aquesta formació, després, vaig acabar sent jo el coordinador de tota la instal·lació. I només tenia 23 anys! Era el més jove de l’empresa. La veritat és que davant d’aquest repte sovint recordava les classes del Ferran a l’Escola Pia d’Olot i en com les hauria d’haver aprofitat més! Durant aquella època vaig seguir formant-me en atenció al públic, activitats dirigides… per poder anar millorant i garantir un servei de qualitat.

Penso que cal donar valor a tot el coneixement que anem adquirint, encara que després puguis pensar que et vas equivocar… tot allò que vas fent et va definint. Amb 18, 19 anys s’és molt jove! Es tracta d’anar fent i trobaràs el teu camí. Cal que ens preguntem a cada moment: què en puc treure d’aquesta situació? I cap on em pot portar?

  • Fins que decideixes donar un gir a la teva carrera professional. Per què fas aquest canvi? Què fas ara i, qui o què és el “ninja del tiempo”?

Vaig decidir fer un gir professional, entre d’altres motius, perquè penso que en un món tan canviant com el que vivim, cada vegada serà més difícil que una persona tingui una feina per a tota la vida i la idea de reinventar-me constantment m’agrada.

Els últims quatre anys havia estat de director en un gimnàs que havia començat de zero i vaig adonar-me que estava concentrant tot el meu coneixement i esforç en una empresa, i tenia ganes de compartir i invertir aquest temps i dedicació en altres organitzacions. Em rondava pel cap la idea que la majoria d’empreses comparteixen l’objectiu de captar clientela i mantenir-la, així que vaig decidir reduir les hores de feina per treballar en aquest projecte de consultoria i coaching. Dues setmanes abans del confinament! Amb la pandèmia vam haver de tancar el gimnàs… així que la vida em va posar tres mesos per avançar en el meu projecte propi. Pel camí he fet formacions de coaching per entendre millor les necessitats del client i com acompanyar equips, de consultoria, etc.

A les xarxes socials sóc el ninja del tiempo perquè una part molt important de la gestió empresarial és la planificació estratègica: definir objectius, temporitzar-los, etc. Sempre explico la mateixa anècdota: el gimnàs on jo treballava fins ara és dels que està obert 24 hores al dia, i molta gent es donava de baixa perquè no tenia temps per entrenar. La meva resposta sempre era “no puc obrir més hores!”. No pot ser que no tinguem temps. En realitat el que no hi ha són unes prioritats clares. I això he detectat que passa a molts empresaris i empresàries. Per tant la meva feina es concentra, sobretot, en analitzar en què dediquem més temps i esforços, com prioritzem el temps… per arribar als nostres objectius empresarials però també personals. No pot ser que ens posem malalts de tant treballar!

Jo mateix, i molts emprenedors i emprenedores, he muntat el meu propi projecte per tenir més llibertat. I resulta que sent emprenedor perds, precisament, llibertat, perquè passem a dedicar pràcticament cada hora del dia al projecte. Amb el Ninja del tiempo el que faig és precisament acompanyar i aconsellar persones en la definició d’objectius, la gestió del temps, estratègies digitals… en l’àmbit personal i de negoci. L’objectiu és aconseguir l’equilibri entre el benestar personal i la rendibilitat del projecte empresarial.

  • Sembla fàcil quan ho dius! Què diries que és bàsic per mantenir l’estabilitat emocional, personal… en un moment en què sembla que tot es transforma?

Jo diria que el més important és ser flexible i adaptar-se a les diferents situacions que se’ns van plantejant.

  • Després d’aquest llarg recorregut que comença al CFGM d’Activitats físiques i de l’esport a l’Escola Pia d’Olot… hi tornaries?

Penso que sí. Hi vaig aprendre moltes coses i era el que necessitava en un moment concret de la meva vida. Hi ha molta gent que creu que sense formació universitària no es pot construir una carrera professional i jo mateix sóc la prova que això no és veritat, perquè jo no he anat a la universitat. Animo a tothom a formar-se, a la Universitat, a la Formació Professional… en definitiva, a buscar les eines, els coneixements que necessites per dedicar-te al que vols. I, sobretot, m’agradaria donar el missatge que no passa res per, a vegades, fer un pas enrere. Algunes persones m’han preguntat per què deixava la feina que volia, de director d’un gimnàs, si m’anava bé… A vegades fer un pas enrere és necessari per agafar perspectiva, i per agafar impuls per seguir endavant!