Des del 1683, aproximadament, cada mes de juny un grup d’alumnes es gradua i deixa l’Escola Pia. Imagineu els milers i milers de joves que han passat per les nostres aules abans de matricular-se a la universitat, incorporar-se al mercat laboral o viatjar pel món? Alguns van començar a ser ‘escolapis’ només amb 3 anys i se’n van anar amb 17… això suposa unes 15.300 hores als passadissos, al pati o a l’aula de la seva escola!

 

Tots aquests joves (i aquestes des dels anys 1970) se’n van plens de records, vivències i aprenentatges… que encara que potser no ho sàpiguen els hi han deixat empremta a nivell personal i acadèmic. Han fet amics, han après a llegir i escriure o física i química, s’han construït com a persones obertes i compromeses, han descobert coses de si mateixos i del món i, potser amb una mica de sort, pistes sobre com volen que sigui el seu futur.

“Enguany, des de l’àrea de Participació, que s’encarrega de dinamitzar la Xarxa Alumni de l’Escola Pia de Catalunya, ens vam proposar conèixer quins records s’emportaven del seu pas per la nostra institució, quins aprenentatges… i recordar-los a tots ells que la relació amb nosaltres no s’acaba, sinó que són i sempre seran, si ho volen, Escola Pia. Deixen de ser alumnes però si, si ho desitgen, volen poden continuar vinculats amb nosaltres a través del voluntariat, de formacions, d’activitats… “ explica en Jordi Vilà Font, responsable de l’Àrea.

Per treballar aquest sentiment de pertinença, allò que ens uneix –hagin estudiat a Moià o a Barcelona, siguin antics alumnes de l’ESO o de Batxillerat–, es va posar en marxa una iniciativa: es van crear els “Quadernets I ara què” que es van compartir via e mail amb tot l’alumnat de segon de Batxillerat d’alguna de les 13 de les nostres institucions que ofereixen aquella etapa. D’una manera lúdica i divertida, se’ls plantejaven preguntes i se’ls oferien les propostes de vincle i, de manera voluntària, van contestar. Per complementar-ho, antics alumnes d’entre 18 i 35 anys de les diferents escoles, oferien el seu testimoni sobre què recordaven de la seva escola, quins valors han adquirit o…

Sabeu a quina escola els hi recorda la seva? A la majoria, a l’Institut de Merlí. I sobretot s’emporten records del seu professorat perquè “m’ha ajudat a ser qui sóc”, “he crescut amb ells…”; però també amistats que duraran tota la vida, coneixements, eines per créixer personalment i professionalment o, fins i tot, alguns afirmen que han descobert la seva vocació. Després de tants anys, també hi deixen coses: alguns reconeixen que alguna pintada a la taula, “molts moments i records, de millors i de pitjors, però tota una vida”, “casa seva, l’escola és casa” o “la infantesa” i, per què no dir-ho, “nervis, estrès, tensió”.

Per a ells, “un bon educador o educadora” és aquell qui explica super bé (37%), que t’ajuda quan ho necessites (30%) i que et sap comprendre (26%). També tenen clar que Tomàs Molina va ser alumne de l’Escola Pia com ells (62%), així com la Suu (44%), la Judit Neddermann (41%), el Mag Lari (37%) o el Nandu Jubany (33%) entre altres. I que la nostra institució no sols la conformen escoles: un 57% dels que han respost l’enquesta coneix la Fundació Educació Solidària i la Fundació Servei Solidari, un 31% voldria col·laborar en projectes d’educació en el lleure i un 28% fer-ho en països vulnerables. El 51% coneix la nostra tasca en l’educació en el lleure.

 

Vam voler parlar de valors amb ells i elles. Volíem saber si compartien els de l’Escola Pia i aquesta és la resposta: el 79% es consideren acollidors, el 76% participatius i el 69% oberts, el 58% es consideren innovadors, el 57%  transformadors , el 42% arrelats i el 29% cristians.

Un quadernet similar va ser compartit amb alumnes de 4t de l’ESO i, en properes edicions, s’enviarà també a l’alumnat de cicles formatius. Aquesta és la primera acció d’una sèrie en aquesta línia.