La tardor de 2013, en Leon Guallart creuava la porta de l’Escola Pia Nostra Senyora. Un amic li havia recomanat aquella escola, una de les poques que tenia un mòdul audiovisual. Vuit anys després, immers en els seus projectes artístics, manté viu el record d’aquells anys en què d’alguna manera aquest present va començar a germinar. Ara, presenta el seu últim projecte, el videoclip de la cançó The Moon, emmarcat en el projecte UNO.

Com recordes el pas per la teva escola? Com la definiries?

Per mi els meus anys a l’ Escola Pia són els meus millors anys de la meva educació. Hi ha un ambient creatiu que es respira a on un vagi, que no he trobat en altres escoles. També hi ha una forta comunitat entre alumnes. Tots ens ajudàvem entre tots, en projectes de tota mena.

Creus que et va deixar empremta? Quina?

M’emporto un gran grup d’amics i l’obertura al món de les arts! L’Escola Pia em va  fer veure que jo sóc un artista i em va encaminar a desenvolupar la meva sensibilitat artística.

Quin ha estat el teu recorregut des que vas sortir per la porta de Diputació. Què has estudiat? En quins projectes t’has ficat? Què has viscut?

Vaig fer dos anys a l’ESCAC i ho vaig deixar al veure que no vibrava amb el seu model educatiu. A partir d’aquí, entro en any sabàtic, i m’aïllo del món en una casa a prop del mar. Allà, entro en una fase d’obertura de consciència i de descobriment interior. En aquesta etapa és quan desenvolupo un projecte anomenat “UNO”, que s’ha començat a compartir aquest any.

Com i quan arriben a tu el cine i la música?

La música sempre m’ha acompanyat. Des que tenia tres anys que he pres classes de piano clàssic a l’escola Luthier de Barcelona. En el moment que deixo la universitat, sento l’impuls de compondre musica propia, a pesar de mai haver-ho fet. Aquest impuls em porta a trovar-me amb la que sento que ara és la meva vocació. Respecte al cinema, la meva passió sorgeix quasi per accident, anant a un curs d’estiu anomenat CINEMA Kids als 14 anys. A partir de llavors, vaig passar anys obsessionat amb el medi, estudiant-lo i començant a construir el meu imaginari personal.

Quins són els teus referents?

M’interessen els artistes que treballen de forma multidisciplinar. En música, m’encanta Frank Ocean, Bon Iver i James Blake. En cine, Paul Thomas Anderson, Gus Van Sant i Yorgos Lanthimos.

Creus que a l’escola et van preparar per al món que venia després? Té alguna cosa a veure amb la teva vocació?

En l’escola és on vaig desenvolupar-me com a cineasta, gràcies al seu mòdul audiovisual i en específic gràcies al meu primer mentor: en Martín Gutiérrez. Ell va ser qui, a pesar que tots els professors consideressin que el meu projecte de recerca fos massa ambiciós, va confiar en mi i em va donar la força per manifestar les meves idees.

Vas començar molt jove a caminar en el món de la música, la imatge (recordo que vas guanyar la mostra audiovisual de l’Escola Pia amb un videoart l’any 2014 i vas estar vinculat en aquesta web serie https://arainfo.org/a-tempo-barcelona-una-web-serie-creada-por-jovenes-realizadores/),,, Et reconeixes en aquelles propostes encara?

Reconec un jove ambiciós introduint-se en el món de les arts. Aquells projectes, a pesar de no tenir el discurs i la proposta artística que ara busco, em van donar la força i confiança d’entendre que tot és possible. En concret, A tempo Barcelona va ser un projecte que vaig començar jo sol i que va acabar amb més de 40 col·laboradors. El projecte tenia una energia que encara avui en dia no he tornat a reviure.

Sabent que definir-se és posar-se límits però…. com et definiries? (com a artista, com a ésser humà, com a professional…)

Tens raó que definir-se és posar-se límits, per això intento no fer-ho. M’agrada dir que jo sóc allò que el present em requereixi que sigui.

El teu darrer projecte, UNO, com neix?

UNO sorgeix en una etapa de transformació personal, d’obertura de consciència. Durant aquella etapa hi havia una paraula que venia a mi una i altre vegada. La paraula era UNO, la qual fa referència a la idea de la unitat, del tot. És un terme que és difícil abastar del gran que és, i d’alguna forma m’interessava connectar amb la seva energia. És per això que he triat UNO com a pseudònim artístic i títol del meu projecte musical debut.

Si tanques els ulls, quin és el teu somni? Per demà o per d’aqui a deu anys…

Ja fa temps que vaig deixar de somiar, perquè em vaig adonar que ho tenia tot. Amb una llar on viure, amb una família que t’estima i que estimes i amb menjar per cada dia… què més es vol?