#xarxaQuinze97

El primer cop que la Marta López Costa va entrar a l’Escola Pia Mataró tenia 3 anys i començava P3. Segur que no podia ni imaginar que algun dia, molts anys després i com a experta, codissenyaria aules de la que havia estat la seva escola fins a 2n de Batxillerat (2006), com havia estat la del seu pare i, des d’aquest curs 2019-2020, és la de la seva primera filla. La Marta és doctora en educació i tecnologies digitals per la Universitat de Barcelona, professora a la mateixa universitat i als Estudis de Ciències de l’Educació i Psicologia de la UOC, i membre del projecte de recerca Smart Classroom que busca codissenyar espais d’aprenentatge per a diferents tipus de centres educatius i implementar-los.

El meu primer record de l’escola

El pati d’infantil, hi havia unes rodes de ciment… Ara és nou, és on juga la Lia, la meva filla. Vaig ser-hi molt feliç. Dels últims anys, del batxillerat, recordo el tracte molt proper amb els professors, que ens feien sentir a casa. Aquest bon ambient també el vivíem entre companys. Encara ara quan els trobo pel carrer els sento propers. Aquella vocació dels meus professors, anava més enllà del que era una feina, ens arribava: així entra l’aprenentatge. Recordo també l’angoixa de l’últim curs, la selectivitat, l’accés a la universitat… Ens van fer una sessió de meditació amb un vídeo i tots vam acabar plorant! Ara saps que no n’hi ha per tant però aleshores…

Vocació pel món de l’educació

Sempre m’havien interessat els estudis més socials. No sóc de números! M’agradava el tracte amb les persones i va ser a través d’una optativa, lligada a la psicologia, que vaig veure per on m’interessava enfocar-me. Vaig escollir pedagogia. No recordo que treballés la meva vocació directament a l’escola però sens dubte se’m devien quedar gravades aquelles maneres de fer, la passió, com la del Toni Aguilar a Filosofia o del Manel Trenchs a Art.

Per a mi, un bon educador és aquell que és un apassionat de la matèria que ha d’impartir, que tracta els alumnes per igual i de manera que generi amb ells un vincle d’afecte sense el qual és impossible aprendre. I que sigui un professional amb inquietuds: per conèixer les persones que té davant a l’aula, per les noves metodologies o per analitzar i millorar la seva pràctica.

L’escola com a mare

Vaig decidir portar-hi la Lia perquè l’escola s’ha adequat als temps, a més de mantenir la filosofia i valors d’abans. Recordo la meva etapa de forma molt positiva però no busco un ensenyament tradicional avui per a la meva filla. El SUMMEM ens va convèncer al meu home i a mi: el treball de forma competencial i per projectes, amb una reflexió de fons i amb docents formats per a això. Ara treballen continguts de manera transversal i multidisciplinar.

La tornada a l’escola… 10 anys després!

El curs 2017-2018, amb els meus companys de projecte de recerca, vam tornar a l’escola. Vam fer sessions amb mestres, alumnat i famílies, per codissenyar plegats una aula de primer de primària. Entre tots i totes, vam fer emergir idees i necessitats, vam definir un prototip de l’espai. Quan vaig entrar a l’escola, em vaig trobar amb molts que havien estat professors meus. Va ser una sensació… vaig haver de canviar el xip! Ara érem companys: junts anàvem a treballar per millorar l’espai de la meva escola. Que gratificant!

L’aula ideal

No hi ha un únic model ideal: l’aula s’ha d’adaptar a l’escola, a l’alumne, a l’ideari del centre… però sí que hi ha uns principis que haurien de tenir totes. Per exemple, han de respectar el principi de flexibilitat: l’aula ha de permetre treballar en grup però també de manera individual, ha d’adaptar-se a les diverses metodologies i necessitats de l’alumnat… Segon principi, el de benestar i comoditat per a l’alumne i el docent. O el d’oferir multiplicitat de recursos, des de papers a elements digitals, que donin suport i ajudin al procés d’aprenentatge.

Era tan necessari aquest canvi de les aules! La pedagogia és el pilar principal però l’espai i la tecnologia digital han d’acompanyar. Les escoles han fet un canvi metodològic molt important en els darrers anys: han apostat per projectes més actius i dinàmics centrats en l’estudiant, el treball col·laboratiu, l’aprenentatge-servei… i els espais continuen sent els mateixos! Ara és el moment que els espais s’adeqüin a aquestes metodologies actives i actuals.

Finalment, agraeixo a tot el professorat l’esforç i la transformació que han fet degut a la situació actual, en especial a les mestres d’infantil de l’Escola Pia de Mataró.