La comunitat de Pares Escolapis de la Parròquia Sant Josep de Calassanç som:

• P. Josep Maria Balcells i Xuriach, rector
• P. Jaume Bayó i Samsó
• P. Josep Maria Beltran i Fontanals
• P. Antoni Maria Maduell i Aymat
• P. Joaquim Querol i Carceller

Òrgans funcionals de la comunitat

Tal i com estableixen els nostres Estatuts Parroquials, que daten del maig de 1974, per tal d'encaminar les activitats de la comunitat i fer de la seva actuació una realitat compromesa d'acord amb els nostres principis bàsics, la comunitat creu convenient d'estructurar-se mitjançant uns òrgans funcionals que són: les Comissions i el Consell Parroquial.

Consell Parroquial

Formen part de l'equip executiu les següens persones:

• P. Josep M. Balcells, el Rector
• Èdgar Planas, el President
• Maria Rosa Cases, la Secretària
• Els representants de les comissions i els vocals dels diversos grups d'activitat parroquial

Consell Pastoral

Pels temes propis de la vida pastoral de la comunitat parroquial. En són membres les mateixes persones que formen part del Consell Parroquial, excepte els representants de les comissions i els vocals dels grups d'activitat al casal.

Comissió de Casal

Pels temes propis dels diferents grups que desenvolupen les seves activitats al casal. En són membres:

• P. Josep M. Balcells, el Rector
• Sergi Rebollo, el President
• Els representants de les comissions i els vocals dels diversos grups d'activitat al casal

Principis bàsics

Línies fonamentals que defineixen l'esperit de la comunitat i de la seva finalitat

1. La comunitat eclesial de sant Josep de Calassanç, una presència local del Poble de Déu al Camp de l'Arpa, és integrada per tots als qui participen de la Paraula de Déu i l'Eucaristia, i assumeixen els vincles de fe, esperança i caritat com a expressió d'íntima unió amb Déu i entre ells, al voltant del seu centre de culte.
2. La comunitat té plena consciència que viure l'Església de Déu vol dir acceptar joiosament l'heretatge de la donació de Crist al món, i per al seu desenvolupament imposa la realització dels objectius següents: un deure d'evangelització o anunci, un deure de catequesi o aprofundiment de la fe, un deure de litúrgia o celebració sagramental i un deure de comunicació de béns o caritat.
1. Deure d'evangelització o anunci
   La comunitat ha de comunicar als homes el missatge de salvació de Crist al món en què vivim, fent present l'Església mitjançant un testimoniatge de fe. Al mateix temps, cercarà en totes les realitats socials, econòmiques, polítiques, o de qualsevol altra problemàtica, les actituds de fe per oferir-les als seus germans i descobrir-los el sentit de salvació que porten.
2. Deure de catequesi o aprofundiment de la fe
   La comunitat, a més de procurar d'extendre la notícia de la nova aliança, entre tots aquells germans que no la coneixen o no l'accepten, prendrà cura d'aprofundir en el seu sentit per tal de viure-la més intensament.
3. Deure de litúrgia o celebració sagramental
   La comunitat té consciència que la fe cal viure-la individualment i comunitàriament, celebrant l'Eucaristia, escoltant la Paraula de Déu i participant dels altres Sagraments.
4. Deure de comunicació de béns o caritat
   La comunitat, per exigències de la pròpia fe, es troba lliurement obligada a una presència responsable i a unes actituds de compromís fratern, individuals i socials, tant en l'aspecte espiritual com material, i que correspongui a la missió salvadora de l'església.
3. La nostra comunitat, tenint sempre present que només és una part de l'Església universal, sap que no pot viure aïllada si vol complir els quatre deures bàsics exposats i, per tant, s'imposa un cinquè deure general:
5. Deure de comunió o de relació social
   La comunitat, perquè és una realitat d'Església local, haurà d'obrirse necessàriament i orientar-se a la diòcesi i a l'Església universal, de les quals rep la seva existència i plenitud.
   Al mateix temps aquest deure obliga que la comunitat, a més de prendre consciència del propi ambient, estableixi contactes amb les comunitats veïnes per a la recerca de solucions, en una acció en comú.
   Igualment evitarà qualsevol tipus de tancament, d'immobilisme o de fronteres pròpies que siguin un entrebanc per a la missió d'acolliment, comprensió, respecte i amor a tots els altres germans.