Vivint un estiu diferent, a molts quilòmetres de casa

Pàgina inicial/Pastoral, lleure i voluntariat/Vivint un estiu diferent, a molts quilòmetres de casa

Hi ha mil maneres de passar les vacances. Passar-les o viure-les? Quina és la teva aposta? Des del quinze noranta-set te’n proposem una de ben diferent, que et permetrà descobrir nous racons i cultures del món però també créixer, aprendre i, sobretot, donar un cop de mà en iniciatives escolàpies d’educació en el lleure al Senegal o Mexicali.

La Fundació Educació Solidària té en marxa un projecte de Voluntariat de cooperació en el lleure des de fa més de 15 anys. Els darrers 10 anys, hi han participat 310 voluntaris.

Aquest estiu 2017, seran 20 joves d’entre 20 i 26 anys els que ho faran  durant el mes de juliol: 14 se n’aniran al Senegal on donaran suport a les Colònies de Vacances, i 6, a Mexicali i Ensenada, per participar als Cali-veranos, acompanyant els nens i  joves en les seves activitats d’estiu. D’entre ells, 12 són antics alumnes de l’Escola Pia de Catalunya. Vénen de ciutats com Caldes de Montbui, Sabadell o Barcelona.

La seva aventura va començar fa uns quants mesos, quan van contactar amb la Fundació Educació Solidària. Com ens explica l’Albert Francolí, responsable d’aquest projecte, “de setembre a gener, rebem e mails i trucades de persones demanant informació. Després de Nadal i fins al març, fem les primeres xerrades informatives i les entrevistes individualitzades”.  L’objectiu és veure el seu perfil, conèixer els seus interessos i seleccionar les persones que es desplaçaran sobre el terreny. “Què busquem? Persones amb certa experiència en el món educatiu o del lleure, amb ganes d’apropar-se i conèixer una realitat diferent, viure-la i gaudir-ne!” ens explica l’Albert, que reconeix que “la vinculació amb l’Escola Pia és un punt important a l’hora de seleccionar els candidats”. Tots han de tenir 20 anys o més i, en cas d’escollir l’Àfrica com a destí, parlar francès.

Entre el mes d’abril i maig, participen d’una formació específica que organitzem amb l’escola Adhara

Abans del juny, tots coneixeran el seu destí. L’Albert ens explica que, en aquest punt, “es treballa amb les contraparts, AES i Asociación Educación Solidaria en las Californias per prendre la decisió. Escoltem les seves demandes i mirem quins voluntaris s’ajusten a lloc i projecte. Durant el mes de juliol, tots tindran una trobada, presencial o via Skype, amb les persones del Senegal o de les Califòrnies,” per conèixer-se i acabar de lligar aspectes més pràctics.

Allà passaran les setmanes jugant, ballant, fent excursions… acompanyant els nois i joves amb els que aquelles entitats treballen. Segons Celeste Hueso, coordinadora de Caliveranos a les Califòrnies, “els voluntaris aporten la seva experiència en activitats del temps d’oci, ens comparteixen la màgia que es viu a Catalunya adaptada a les Califòrnies. Ens donen el seu temps, atenció i reconeixement, descobrint que no estem sols en aquesta tasca quan ens adonem que algú ve de lluny per compartir el seu temps, coneixements i energia amb nosaltres.”

Carles Gil, secretari general de les Institucions Educatives i Socials de l’Écoles Pies de l’Afrique de l’Ouest, ens comenta “que amb els voluntaris hem de parlar amb perspectiva històrica. Al principi, la corba d’aprenentatge de hards skills, de capacitat de saber fer coses, era altíssim. Estàvem a les beceroles en alguns temes, com ara l’educació en el lleure (doncs una gran part de voluntariat era per a les colònies). Molt afortunadament, amb els viatges, estades, correspondències i relacions personals entre voluntaris d’allà i voluntaris d’aquí (tots són voluntaris!); i amb les formacions que al Senegal han anat apareixent, i formació dels més veterans als joves… els nostres voluntaris, monitors i monitores, saben més com ser i fer d’educadors. En aquest sentit, la necessitat, i de retruc, el que aporten els voluntaris en maneres de fer, a minvat. I cal que sigui així!! Significa que som (més) autònoms. Hi ha un moment, en què el tutor que guia la planta desapareix, perquè la planta es manté ferma sola.”

Però la relació continua sent important: “En contrapartida, ha anat guanyant pes una aportació més subtil, però igualment important. Un aprenentatge més intangible: com ara la iniciativa, l’empenta, la creativitat, l’auto-aprenentatge i saber cercar els recursos per resoldre els problemes un sol, una cosmovisió de la vida més oberta…”

Però s’equivocaria qui pensés que tot només serà donar i donar. La Celeste afirma que “el voluntari s’emporta una maleta plena de calidesa i estima, de rostres amb un somriure dibuixat, de portes obertes per  quan volen recarregar energies.” La Rocío XXXX, voluntària en aquest projecte el passat estiu, ho confirma. El seu balanç no pot ser més positiu: en una experiència com aquesta, “et sents útil pel fet de participar-hi. I a canvi reps moltíssimes coses no materials. Estima, riures, moments íntims… únics i especials. Al final, sembla que coneguis aquelles persones de tota la vida”.

La Rocío recorda que “la cultura de Mexicali és molt bonica: de seguida et sents com una més. Sentir-te’n part és important per poder participar en un projecte, si no difícilment podràs aportar idees, projectar res”.  Per ella, “la manera més motivadora de participar en un voluntariat és anar al lloc i participar-hi activament amb la gent que fa possible el projecte, les famílies, els treballadors… embarcar-se en aquesta aventura va ser genial!”. Assegura que li va permetre créixer a nivell professional i personal: “Estic dins del món educatiu i allà vaig aprendre el dia a dia d’aquest món. A més, el fet d’anar a una altra cultura fa que aprenguis una altra manera de fer. Superes obstacles, pors, inseguretats… i entres en contacte amb la realitat. Pots llegir als diaris certes coses però fins que no vas allà, vius el moment, parles amb la gent… no és el mateix.”

Quan els voluntaris tornen a Catalunya, ens comenta l’Albert, “fem una reunió de tancament, per conèixer de primera mà la seva experiència així com les possibilitats de col·laboració que ara se’ns obren. Els demanem la seva implicació per anar a explicar el que han viscut a escoles, a les nostres subseus o a les seves poblacions”.

Els voluntaris impacten en els projectes i en les persones que en formen part. Després del seu pas, hi ha diferències. Però ells també reben aquest impacte: “en tornar he canviat. A nivell emocional em sento diferent: veig que les coses són més simples. He descobert que ets feliç amb qualsevol cosa, sobretot si les persones que t’envolten ho són. Pots no saber-ne el perquè, però també ho ets tu” diu la Rocio convençuda.

En Carles Gil assegura “hem de continuar agraint i encoratjant aquest tipus de voluntariat. Perquè ens ajuda a obrir l’esperit i entendre el món i entendre’s d’una altra manera.” A tots i totes. Els que van, els que reben.

http://www.educaciosolidaria.org/?page_id=182

2017-09-27T15:51:37+00:00