‘Obediències’, una proposta de canvi

Pàgina inicial/Papers/‘Obediències’, una proposta de canvi

L’Equip de Govern es reuneix cada dimarts. El formen la Congregació Provincial i els caps de les Àrees de l’Escola Pia de Catalunya. En acabar la reunió, es reuneix la Congregació, formada pels quatre assistents i el provincial, per tractar els temes que afecten els religiosos.

Un clàssic a les portes d’estiu són les anomenades “obediències”. El provincial, després d’haver parlat amb cadascun dels religiosos, proposa els canvis que considera oportuns pel bon funcionament de les comunitats.

Quelcom semblant passa a les entitats quan es fan propostes de canvis pel bon funcionament: professores i professors que canvien de curs, reorganització als equips de treball, a les Fundacions, al Secretariat, als pisos d’acollida, als grups de monitors d’esplais, agrupaments o colònies, als Consells parroquials i un llarg etcètera.

Tots els canvis han de tenir un mateix objectiu: el servei de la nostra missió. Canviar de lloc o de forma de funcionar de vegades costa. Tot plegat deu ser el que ara anomenen resistència al canvi, a la zona de confort, a la seguretat d’un contracte o a la vinculació a determinats estaments de poder . Un s’adequa i acostuma a la feina que fa i se sent còmode i de vegades només veiem les dificultats que pot representar una modificació en l’organigrama o en la feina, i ens oblidem de valorar les bondats de la nova proposta.
Els reglaments, potser per l’experiència dels anys o dels segles, tenen la saviesa de limitar alguns serveis. A l’Escola Pia, el General ho pot ser com a màxim per un o dos sexennis, el Provincial ho és per un quadrienni extensible a un o dos més. El Secretari General de les Institucions, els caps d’Àrea, els rectors de comunitats, els Assistents… tenen limitats els seus mandats. Al cap i a la fi, una persona que estigui 4, 6, 8 o 12 anys al capdavant d’una entitat, té quelcom més a aportar a la missió? La resposta és sí, però en un altre àmbit en què l’expertesa acumulada pugui generar noves iniciatives, tot deixant pas a la novetat, a la renovació, a les noves idees.

Deia Unamuno que el progrés consisteix en renovar-se. Renovant-nos, renovem la missió.

2018-06-04T19:14:05+00:00