Servei Solidari dóna suport a dones immigrants a través d’un projecte d’autoocupació

Pàgina inicial/Papers, Social/Servei Solidari dóna suport a dones immigrants a través d’un projecte d’autoocupació

Emprendre, emprenedors, emprenedoria… paraules que defineixen aquest segle XXI. Mitjans de comunicació, empreses, escoles, universitats, polítics o bancs no es cansen de citar-les. Però en realitat, vénen de lluny. Ja al segle XVIII es parlava d’emprenedors: eren aquells aventurers, persones amb resolució i obstinació,  que emprenien gestes notables.

La Saye Diao (Senegal, 47 anys), la Juanita Ocampo (Colòmbia, 56 anys), Cecilia Alsate (Colòmbia, 64 anys), la Liliana Castillo (Argentina), la Camila Castaño (Colòmbia, 23 anys) i la Carmela són, sens dubte, 100% emprenedores, avui i al segle XVIII. La seva aventura va començar fa temps i a milers de quilòmetres de casa nostra. Un dia van decidir que el seu futur estava aquí i, avui, viuen, treballen i somien entre nosaltres. Tenen edats i orígens  molt diferents però les uneixen una il·lusió i perseverança a prova de tifons, totes tenen la seva idea de negoci i la fan realitat amb el suport del projecte Microcrèdits de la Fundació Servei Solidari de l’Escola Pia.

Juanita Ocampo: “Porto 11 anys feliç a Barcelona. El  més dur va ser deixar la família enrere. Trobes a faltar aromes, colors. Però avui, Barcelona és per a mi una petita Colòmbia. Des de fa dos anys, sóc una de les Guerreras del Sol i aquest 2018 el seu projecte ja serà realitat: un taller de manualitats. Hem anat a poc a poc perquè les experiències que ja havíem tingut ens han tornat cautes. Aprenem dels nostres errors. Al grup hem après temes de finances, de màrqueting… Per a nosaltres: no hi ha crisis. Naixem amb crisis, comprem la casa i ens casem amb crisis. Morim amb crisis. No ens afecta: ens dóna valor per tirar endavant. Al meu país he ensenyat, he treballat a un diari, he fet labor social… i aquí ja vaig tenir una botiga de manualitats. Els límits ens els posem nosaltres. D’aquí a cinc anys… somio ensenyar el meu art a d’altres persones que han arribat de lluny i no tenen la companyia que he tingut jo a Servei Solidari i al grup. “

Cecilia Alsate porta 17 anys a Barcelona. Quan un emigra, ens diu, li passa com al cantant que es queda amb “el corazón partío”.  “Ha estat difícil integrar-me però jo he après a estimar aquesta ciutat. Ho vaig decidir i ho he aconseguit. Som un grup de dones emprenedores que volem posar el nostre petit negoci. Ens trobem dimarts sí, dimarts no. Aprenem i compartim, estalviem plegades. El meu projecte seria una botiga per fer ungles. A Colòmbia, durant 22 anys, vaig tenir la meva perruqueria i boutique exclusiva. Però un dia, com que era tan fàcil obrir-ne i ja no calia estudiar com jo havia estudiat, es va omplir de perruquers. Em vaig dir no hi ha res a fer i vaig emigrar.  D’aquí a cinc anys… em veig com una empresària amb moltes treballadores a les meves botigues de fer ungles… i amb molta cua de clients!”

Liliana Castillo és una de les “Leonas”.  “A través d’una altra dona emprenedora vaig conèixer el projecte. Em va interessar molt i vaig entrar-hi. Faig pastissos a casa, encàrrecs per amistats. Ara vull fer créixer el meu negoci, fer més varietat de productes, donar-li vida! Sóc comptable de professió i al meu país vaig tenir una botiga de roba interior. Prefereixo ser emprenedora que buscar feina depenent d’un altre. Al grup tenim un fons intern: cadascuna estalvia, a cada trobada portes els diners, i en funció dels diners que estalviem, podem demanar un crèdit intern. Les altres l’avalen i establim si tindrà o no interessos, el temps de devolució… D’aquí cinc anys… vull tenir un negoci gran i que la gent em demani hora!”

Camila Castaño: “al meu país tenia una empresa d’estampat i confecció industrial. Vam desenvolupar amb la meva ex parella una marca urbana enfocada a joves i esportistes underground. Ho teníem tot però ens van robar i per por al que pogués passar vam haver de marxar. Aquí ho vam començar de nou però he acabat amb la parella i ara he de pensar el meu propi projecte. M’encanta, em fascina, el que fa l’Agatha Ruiz de la Prada. Somio en gran: accessoris. He de pensar-ho bé perquè no vull fer-ho accelerat. El que més m’agrada de formar part d’un d’aquests grups és que som dones de diferents edats, nacionalitats però totes tenim en comú el somni de sortir endavant i treballem per ell. Estar en grup ens alimenta, ens dóna força. D’aquí a cinc anys… vull haver estudiat i tenir el meu negoci.”

Carmela Rosciano és també una “Leona”. Ha rebut un ajut de la Caixa Microbank recentment. “Han arribat en un moment molt particular de la meva vida: el grup i el crèdit. M’han canviat la vida. Jo sóc dissenyadora de roba, vaig estudiar a Roma. Em vaig enamorar d’aquesta ciutat i em vaig quedar a viure aquí. Sempre treballant en restauració, aquí i allà, però amb el taller de roba a casa i anant a mercats. Però per raons personals i del projecte estava en aquell moment que ho deixes tot… o continues. Una amiga, en un bar, em va parlar del projecte de Servei Solidari. Estava en un camí sense sortida i aquí m’han donat l’empenta. M’han donat la possibilitat de continuar. Quan estàs sol, tot ho veus difícil i lluny. De les reunions sortim amb idees clares, amb suport tècnic… Ara estic molt contenta i fent de nou moltes coses. D’aquí a cinc anys… vull donar molta feina a molta gent! Que no pateixin!”

Saye Diao: “Treballo a casa. Pentino i maquillo per a casaments i festes. Al Senegal ja havia tingut una perruqueria i m’agrada molt treballar, la cuina, vendre… El que sigui! Allà sempre estem fent coses. També tinc un negoci ‘d’exportació i importació’ podríem dir. Aquí compro perfums, borses, perruques, roba… i ho porto al Senegal per vendre. Allà compro collars, sabates d’estiu, roba africana, peix sec i el venc aquí. No m’agrada estar asseguda.  Només vaig estudiar fins als 7 anys però la meva filla de 4 anys, que viu aquí amb mi, estudiarà. Aquí és diferent tot, tenia un NIE sense dret a treballar… algun dia vull tenir la meva botiga, amb altres companyes. Crec que les dones emprenedores han de tenir un caràcter ferm, ser amable i educada, fer bé les coses perquè si no els clients no vénen. Al grup aprenem temes de burocràcia, com fer les gestions… Som gent com tu, lluitant”.

Projecte Microcrèdits pretén la integració al mercat laboral de dones immigrants a través d’un projecte propi d’autoocupació. S’estableix un itinerari que s’ajusta a les seves capacitats i objectius. Per dissenyar-ho es realitza un diagnòstic de les competències individuals, a través d’entrevistes en què s’identifiquen els seus objectius a curt i llarg termini. El tècnic i la sol·licitant defineixen un pla individual. El programa concedeix microcrèdits renovables i progressius. El programa aposta per la creació de grups com espai de suport entre les mateixes dones. Actualment existeixen tres: las Leonas, las Guerreras del Sol i Santyalla, formats per prop de 40 dones de països com Colòmbia, Argentina, Equador, Bolívia, Mèxic, Bulgària, Italia, Senegal, Malí, Guinea.

2018-03-22T07:38:06+00:00