No es tracta d’un dimarts qualsevol, és més, se li sumen dies de transcendència política.

En un oasi de calma i pau situat al barri de les Tres Torres, 23 cares vingudes d’arreu es troben a la Casa Sant Felip Neri. Nouvingudes de la Terra Ferma, representants de més enllà de les Gavarres, gent de costa i maresmes, ambaixadors dels dos Vallesos i el grup de la capital catalana (entre escoles i fundacions) tots coincidim en el mateix: i vosaltres, on heu dit que anàveu als vostres companys de claustre? Cristianisme viu en un món nou?

Si bé és cert que els participants d’edicions anterior en feien una molt bona valoració, nosaltres venim expectants i amb ganes de compartir i aprendre.

Els dies han esdevingut entre ponències, textos i debats. Abordar temes d’aquest calat, sembla que no és fàcil ni per als més experts. D’aquestes sessions no n’obtenim respostes concretes, sinó preguntes profundes. Hem construït ponts entre la religió i la ciència; hem intentat entendre com funciona el nostre cervell i si la raó precisa d’assistència emocional. Des d’un punt de vista sociològic hem parlat de l’Extemitat i d’aquesta societat líquida en la que vivim. Quan començàvem a lligar caps, dos “revolucionaris” ens han posat en crisi la Institució vs la Missió tot “rellegint” l’evangeli. I, per acabar, hem anat a Montserrat a treure’n una mica l’entrellat (o no).

No és estrany, que haguem necessitat algunes braves al Tomàs, coca de Perafita i un ampli assortiment de galetes (regades de moscatell) mentre continuàvem debatent, passejant o, simplement, jugant a cartes al jardí de la casa. Moments com aquests ens han servit per establir lligams i simpaties entre persones escolàpies entusiastes vingudes d’arreu.

Roger Fàbregas Vàzquez

2018-01-25T11:14:00+00:00