La nostra història 2017-11-13T16:11:55+00:00

LA NOSTRA HISTÒRIA

Escola Pia de Catalunya 1683

Josep Calassanç (Peralta de la Sal 1557 – Roma 1648) inicià a la tardor de 1597 l’Escola Pia a la sagristia de Santa Dorotea, del barri del Trastevere, a Roma. Volia una escola gratuïta, per a tots, que preparés els nois per a afrontar el món del treball amb competència i llibertat. El Papa Pau V l’any 1617 la convertí en Congregació religiosa. El 1622 la Santa Seu aprovà les Constitucions i elevà a Ordre. L’obra es va estendre aviat per Itàlia, per l’Imperi Germànic i cinc escolapis napolitans aconseguiren fundar-la a Moià el 1683. El 1742 les cases catalanes foren erigides en viceprovíncia depenent del P. general de Roma i el 1751, en província autònoma.

Les escoles eren municipals, gratuïtes i amb preferència per les primeres lletres i l’aritmètica pràctica o comercial; però també s’ensenyava el llatí i la retòrica. Al llarg dels anys, es publicaren llibres escolars i es creà una editorial o distribuïdora escolar.

Durant el segle XVIII, els escolapis s’obriran a noves activitats com els internats i la predicació i s’adaptaren als nous corrents de la Il·lustració. Els col·legis escolapis patiren la del Francès (1808-1814). El P.Fransesc Ferrer publicà llibres d’aritmètica que suposaren una revolució tant pel contingut com per la metodologia.

Els escolapis perserveran tot i la supressió de religiosos del Trienni Liberal (1820-1823) i la desamortització de 1835. Les Corts espanyoles unànimement aprovaren la restauració de l’Escola Pia a Espanya el 1845, però quedant subjecte en qüestions d’ensenyament a les lleis de l’Estat. La desamortització de Madoz de 1856 afectà els escolapis ja que els privà de recursos econòmics propis i els ajuntaments quedaren sense el comú. Per a superar la nova situació s’arbitrà la creació dels alumnes recomanats (pagaven per unes hores que es quedaven de més a l’escola).

A finals del XIX principis del XX, s’introduí la gimnàstica, el cant, el ritme, els jocs, els esports. Destacà un Pla d’estudis de comerç (1902) amb la moneda escolar, la simulació d’empreses, l’aprenentatge de dues llengües modernes i les visites a empreses. L’Escola Pia intentà aportar la seva experiència al món obrer i per això va admetre la fundació de Castellar del Vallès, obrí el Centre Obrer Calassanci (1906) i donà classes nocturnes per a obrers.

La creació de la popular bata escolàpia (1906) va ser un intent d’esborrar les diferències socials entre els alumnes gratuïts i els recomanats.

Escola Pia de Catalunya 1913

La Setmana Tràgica (juliol 1909) amb la crema de Sant Antoni va cloure una etapa. S’afermà la presència a Amèrica amb noves fundacions a Cuba, intents de El Salvador (1913) i de Puebla a Mèxic (1913).

S’inicià l’expansió fora del propi territori amb la fundació el 1857 a Cuba i els intents a El salvador (1913) i a Puebla a Mèxic (1913). Durant la Setmana Tràgica (juliol 1909) va ser cremat el col·legi de Sant Antoni

La dictadura de Primo de Rivera reprimí i perseguí l’activitat dels escolapis, prohibint l’ús d’alguns llibres escolars, suprimint subvencions municipals, obligant dos religiosos a exiliar-se, imposant el canvi de superiors; va ser la fi de les escoles públiques dels escolapis.

La II República espanyola creà incertesa. En els altres col·legis es constituïren Mútues de Pares, les quals assumiren la titularitat de les escoles i els religiosos hi treballaren com a contractats.

El juliol de 1936 foren foçats a abandonar tots els col·legis. Durant el període de guerra civil 71 religiosos varen ser assassinats, molts empresonats, altres aconseguiren exiliar-se. Els primers anys de la postguerra foren difícils: recuperació i reconstrucció dels edificis, suplir els religiosos que faltaven, patir com tothom les mancances derivades de la guerra, com les depuracions

S’inicià la presència escolàpia al barri de Mina Pequín i de Can Tunis amb alumnes de Nostra Senyora i de Sant Antoni; s’emprengueren experiències com la fundació de la comunitat de Wad-Ras (1949-1951), casa depenent de Protecció de Menors, la direcció d’escoles parroquials com la de Santa Teresa de l’Infant Jesús, la de Sant Josep Oriol, la de Santa Maria del Taulat del Poble Nou, de cinc escoles en els barris de Sabadell Aquests intents no quallaren; s’iniciaren fundacions a Puebla (1951) (Mèxic) i Los Àngeles (1952) (Califòrnia); de la primera n’ha florit ja una nova província escolàpia i la segona es troba en un moment de creixement. A Terrssa, Mataró i Vilanova i la Geltrú també escolapis atengueren la població marginada dels suburbis.

Els col·legis anaren assolint per al batxillerat la categoria de reconeguts, de lliure adoptats o de filials.

Escola Pia de Catalunya - Botey

Si la tasca pròpiament escolar estava controlada, quedava l’activitat extraescolar, que depenia en exclusiva del Frente de Juvendutes. Tot i això es fundà el 1953 el Centre Escolapi de Muntanya (CEM) que aviat s’estengué pels col·legis i el 1964 s’iniciaren les Colònies Jordi Turull a la casa de la vall de Pineta.

El 1964 es fundà per primera vegada una casa a l’Àfrica, concretament a Oussouye (Senegal). Avui, després de quaranta anys, hi ha diverses comunitats amb activitats esteses per molts poblats amb un nombre considerable de religiosos natius. El 2013 les cases del Senegal i Costa d’Ivori passaren a formar la nova província de l’Àfrica de l’Oest. El mateix any les obres que encara quedaven a Cuba s’integren en la província d’Amèrica Centrak i del Carib. La Fundació Educació Solidària atén les obres i projectes que s’hi porten a terme.

Botey - Escola Pia de Catalunya

La llei d’Educació Villar Palasí de 1970 implicà una reforma de l’ensenyament i de les escoles. Es reorientaren els col·lgiss que hagueren. Els col·legis s’adabtaran a l’Educació General Bàsica (EGB) i al Batxillerat Unificat i Polivalent (BUP)La nova situació, agreujada per la disminució de vocacions, provacrà la necessitat d’incrementar considerablement el nombre de personal dedicat a les escoles i es produí l’enrada de molts mestres i professors laics i la formació de secretaris i administracions amb personal especialitzat. Es declarà el català com a llengua oficial de la Província.

Amb la democràcia tots els col·legis adoptaren el català com a llengua normal i pròpia en l’ensenyament (si no ho havien iniciat abans anteriorment) i la coeducació s’introduí arreu.

L’Escola Pia de Catalunya s’inclinà decididament per la Reforma educativa dels anys ’80 proposada per la Generalitat. Alguns col·legis es convertiren en centres experimentals: Mataró, Terrassa i Sant Antoni; els dos primers gràcies sobretot a la Formació Professional que pocs anys abans havien iniciat. S’intenta que a cada escola s’hi impartissin el màxim possible de nivells escolars.

El 1983 amb motiu de la celebració del tercer centenari de la presència a Catalunya de l’Escola Pia, la Generalitat la distingí amb la creu de Sant Jordi.

El Capítol provincial de 1988 aprovà la creació i els estatuts del Secretariat de les Institucions Escolars de l’Escola Pia de Catalunya.

LÍNIA DEL TEMPS DE LA NOSTRA HISTÒRIA