Celebrem 30 anys d’un encert: el Secretariat de les Institucions Educatives

Pàgina inicial/Educació, Papers/Celebrem 30 anys d’un encert: el Secretariat de les Institucions Educatives

Aquest 2018 es compleixen trenta anys de la creació del Secretariat de les Institucions Educatives de l’Escola Pia de Catalunya (Escolars, es deia al principi). Sembla un període prou llarg per començar a tenir perspectiva de cara a una primera valoració del fet.

L’acte formal de creació del Secretariat, en el Capítol Provincial de 1988, va ser precedit per una certa ebullició d’idees sobre com s’havia d’organitzar l’Escola Pia catalana, i sobre el paper que hi havien de jugar les comunitats de religiosos i les persones que, sense ser religiosos, formaven part de la institució en nivells d’implicació diversos. Dos fets van marcar especialment els tres anys anteriors a la creació: un escrit del Josep M. Canet a la revista Catalaunia, el febrer de 1985, i un Fòrum celebrat el febrer de 1988.

 

L’aprovació, per part del Capítol, va ser ad experimentum, o sigui provisionalment, per poder comprovar els beneficis de l’invent per millorar-lo. En Carles Mascaró va ser nomenat primer Secretari General i així es va iniciar el camí, amb la constitució del primer Equip de Gestió, amb poques persones (una bona colla encara hi són ara), i una primera Assemblea, el 28 de maig de 1988.

Durant els tres anys de mandat provisional es va fer molta feina, ja que era l’època d’estendre la Reforma educativa, de posar en marxa el nou organisme, de dotar-se de la documentació que calia per funcionar (Estatut, Reglaments, etc.), i de fer els primers passos d’una política de qualitat (el famós QUAFE). I així es va arribar al Capítol Provincial de 1991, que va aprovar definitivament el Secretariat.

Els orígens

Des de llavors s’ha enfortit molt la consciència de formar entre tots un col·lectiu, deixant del tot enrere una etapa, anterior a 1988, en què cada institució educativa tirava per les seves i el nivell de consciència de grup era molt baix. Aquest, sens dubte, és el primer encert de l’invent. Avui ja ens semblaria incomprensible un retorn a temps passats i a maneres de fer que trobem del tot obsoletes i ineficaces.

Però hi ha més. Va quedar instaurat un ritme, primer cada tres anys i de seguida cada quatre, d’Assemblees amb un grau molt alt de participació i compromís. Ara ja veiem tan normal funcionar amb aquest mecanisme de revisió i de programació, que trobaríem molt estrany de fer-ho d’una altra manera. Un altre encert, haver entrat del tot en una dinàmica participativa per avaluar i programar tot el conjunt de la nostra acció educativa.

Beneficis

Posats a enumerar beneficis d’aquest model organitzatiu, caldria recordar les dinàmiques de formació posades en marxa, que han repercutit notablement en l’enriquiment de les persones i de la seva acció educativa; la centralització econòmica que ha permès nivells molt alts de solidaritat de grup (no assolits mai abans) i possibilitat d’inversions en els edificis i en l’utillatge que, altrament, no haurien estat factibles; la força, fruit de la unió, en els posicionaments davant la societat i les autoritats; i un llarg etcètera. En podem estar ben contents, tot i que és evident que no tot són flors i violes, i que hi ha coses a millorar.

Un altre punt important és el nivell d’implicació del col·lectiu que solem anomenar laïcat, que és present en les nostres institucions educatives, que es deu, en bona part, a haver-nos cregut de debò que el Secretariat som tots i totes. Des de l’Assemblea extraordinària de Sarrià, el 1991, sobre aquest tema, ja resulta habitual que la major part dels qui formem part del Secretariat en parlem en primera persona del plural: “Nosaltres som així, o fem això…” És allò que l’enyorat Jaume Pallarolas qualificava com el Nou Nosaltres, un nou subjecte cada cop més identificat amb la Missió de l’Escola Pia, prescindint d’opcions personals degudes a l’estatut de religiós o de laic.

Encara caldria fer notar que una de les pors que existien al començament era si seríem capaços o no de donar continuïtat al projecte. L’experiència d’aquests trenta anys indica clarament que sí. Els relleus en els equips directius, en l’Equip de Gestió i en el mateix càrrec de Secretari General han entrat en vies de normalitat absoluta, i aquest és un altre gran encert.

No es pot negar que hi va haver algunes persones a qui pertany l’honor d’haver estat els pioners de la idea o els seus factors concrets a l’hora de materialitzar-la, i en podríem fer una llista prou llarga… però segurament serà millor deixar aquesta feina als historiadors. Ara, si cal atorgar algun “premi” per tants encerts, no hi ha dubte que se’l mereix el col·lectiu sencer, que és qui finalment ha fet madurar l’invent i l’ha convertit en realitat. Val la pena, durant aquest any, que al mateix temps que rescatem de l’oblit noms concrets i el seu mèrit indubtable, assumim entre tots l’honor i la responsabilitat col·lectiva d’això que entre tots hem fet, fem i farem.

Felicitem-nos-en, tot mirant endavant, cap al nostre futur. Feliç aniversari!

Andreu Trilla, escolapi

 

2018-04-18T18:10:45+00:00